Per Xavier Aliaga – Levante-EMV. Hi ha marca turística creada, guies, com la presentada aquesta setmana a càrrec de Josep Lluís Cebrián, vídeos, ambaixadors de luxe com Pep Gimeno Botifarra. I una conjunció d’elements que fan de la Costera una comarca singular i, malgrat tot, molt desconeguda. Fins i tot per a nosaltres mateixos.
Dimecres, mentre es presentaven la nova Guia desficiosa de la Costera i els nous vídeos promocionals de Turisme la Costera, la marca impulsada sota la direcció assenyada de Josep Tortosa, en una Casa de la Cultura plena, reflexionava sobre l’eficàcia real d’aquests actes de consum intern, de dir-nos quantes coses tenim, quin patrimoni, quins paisatges i què bé que es menja.
I sent certa aquesta part onanista, em vaig adonar com de necessari és també generar autoconfiança i una certa idea de projecte col·lectiu. Perquè si, aïllats, els elements que ofereix la comarca tenen interès, presentats conjuntament tenen una potència i singularitat enormes. I els propis habitants de la comarca em fa l’efecte que no en som conscients, que no tenim la visió de conjunt.
Fa temps m’haguera fet una mica de vergonya reconèixer segons quines coses, però crec que mirar-nos al melic de les limitacions és la manera de millorar. Diumenge, per iniciativa de la meua dona, vam fer una excursió a la Cabrentà d’Estubeny. No havíem estat mai, tot i tenir-la tan a prop. És un paratge natural modest i recollit, però molt bonic, amb molta vegetació, rierols i uns efectes espectaculars en les formacions rocoses a causa de l’erosió. Molt entretingut. D’allà, a més, parteixen diverses rutes. Ens va agradar. A més, poguérem fer-nos una cassola al forn en el mateix Estubeny. Una eixida del bucle -agradós però recurrent- de la Cova Negra.
Fa uns dies em tocava enregistrar un vídeo tot just per a Turisme la Costera. Vaig contar l’anècdota. Com a demostració que ni nosaltres mateixos coneixem tot el que ofereix la comarca. Sense rubor. Davant la càmera, això sí, em vaig guardar—ho dic ara— que uns dies abans vaig ser incapaç de datar amb una certa aproximació la Nevera de la Mare de Déu a uns turismes que m’ho preguntaren. Em vaig adonar del poc que sé, realment, del nostre patrimoni.
I tot comença per ací, pels detalls. Per conèixer-nos bé. Potser així deixarem de ser una comarca estranyament ignota.