La Ruta de l'aigua de la Costera
Aigua domesticada per l’home des de fa centenars d’anys i que ha creat uns camins, uns paisatges, una riquesa i tota una sèrie d’infraestructures de l’aigua, que ha estat part fonamental i primordial per a la vida dels habitants de la Costera.
La Ruta de l'aigua de la Costera
Aigua domesticada per l’home des de fa centenars d’anys i que ha creat uns camins, uns paisatges, una riquesa i tota una sèrie d’infraestructures de l’aigua, que ha estat part fonamental i primordial per a la vida dels habitants de la Costera.
La vida al cos de la Costera
L’aigua és vida a tots els llocs, però a la Costera aquesta relació ha estat íntima i estreta i bona part de la nostra vida i història ha seguit els camins traçats per l’aigua als rius, barrancs i sèquies o girat al voltant dels punts on aquesta s’acumulava o es podia aprofitar. Ser l’enllaç entre els regadius extensos de les hortes i els dominis del secà ha causat que gaudim d’un patrimoni de l’aigua d’una riquesa i varietat difícil de trobar a altres indrets.
L’ itinerari vos permetrà visitar els paratges millor conservats del nostre entorn natural hídric però també conèixer com la gent de la Costera ha trobat mil maneres de gaudir de l’aigua i transformar-la en vida, en força o en cabals per al rec.
Vos convidem a fer amb nosaltres aquest camí al que mai deixarem de sentir la remor de l’aigua corrent o el so rialler de les gotes d’aigua en colpejar més aigua o la pedra. Una ruta per les venes que portaven i porten la vida al cos de la Costera.
El Riu de Barxeta, natura i història.
El riu de Barxeta és un dels afluents de l’Albaida amb el que junta les seues aigües molt prop de Xàtiva. Tot i que no és molt cabalós, les seues aigües són regulars el que junt a la manca de contaminació l’ha convertit en un entorn natural d’alt valor.
Al riu de Barxeta podem trobar interessants formacions i espècimens vegetals com ara canyissos, bogues, créixens, campanetes de la corretjola, canyes, salzes, tamarius, xops i oms. Aquesta vegetació i les seues aigües són el substrat bàsic que manté una fauna que inclou espècies autòctones com l’anguila, el barb o la madrilla junt a altres foranes com les carpes. Junt als peixos i alguns invertebrats podem trobar altres espècies com la rata d’aigua, mamífers caçadors (genetes, teixons, mosteles, etc.), colobres d’aigua, tortugues de rierol i amfibis.
També és la llar de nombroses espècies d’aus com ara el blauet, l’abellerol, el rossinyol o les caderneres. De forma puntual es poden trobar altres aus com ara els agrons o els collverds que es desplacen des de marjals properes o fan parades en desplaçaments més llargs.
Al riu de Barxeta podem trobar interessants formacions i espècimens vegetals com ara canyissos, bogues, créixens, campanetes de la corretjola, canyes, salzes, tamarius, xops i oms. Aquesta vegetació i les seues aigües són el substrat bàsic que manté una fauna que inclou espècies autòctones com l’anguila, el barb o la madrilla junt a altres foranes com les carpes. Junt als peixos i alguns invertebrats podem trobar altres espècies com la rata d’aigua, mamífers caçadors (genetes, teixons, mosteles, etc.), colobres d’aigua, tortugues de rierol i amfibis.
També és la llar de nombroses espècies d’aus com ara el blauet, l’abellerol, el rossinyol o les caderneres. De forma puntual es poden trobar altres aus com ara els agrons o els collverds que es desplacen des de marjals properes o fan parades en desplaçaments més llargs.
1
El Genovés i Alboi, fonts, camins d’aigua i rius de natura.
Al Genovés arribarem per la CV-610 i a l’entrada del poble veurem de seguida la primera fita del nostre itinerari, la monumental font de Sant Pasqual Baylón feta construir pel senyor del poble, Pascual Fenollet Roca de Togores, el 1777 i en honor del patró del poble.
Ja fora del poble, s’ha de seguir un camí que està a l’esquerra de la CV-610 en direcció a Xàtiva que està senyalitzat com “urbanitzacions” a una rotonda, es troba el paratge d’Alboi. Aquest punt, proper al poblet del mateix nom que forma part del municipi del Genovés, podem veure tant el riu i la seua xopada com les famoses arcadetes. Aquestes són arcs gòtics (S. XV-XVI) edificats sobre una obra anterior (S.XI) de l’aqüeducte de Bellús que porta cabals des del riu Albaida fins l'horta de Xàtiva en un recorregut de més de 7 km.
2
Xàtiva la de les mil fonts
Històrica i mil·lenària, Xàtiva sempre ha sigut una ciutat important i ha concentrat població que volia gaudir del seu entorn. Des de ben antic la gent de Xàtiva ha hagut de raonar com aconseguir que l’aigua arribara a les llars de la ciutat i més quan no hi havia cap riu proper al nucli urbà. Com que era complicat que una població tan gran depenguera exclusivament d’aljubs i pous, es van habilitar conductes que aportaren aigua a la ciutat des de les sèquies que regaven l’Horta de Xàtiva. Així canals com el de Bellús, la sèquia de Ranes o el de l’aigua Santa eren aprofitats per a bastir les llars del líquid element.
L’origen d’aquest sistema és al menys andalusí, si no és anterior. Al segle XVIII es comptabilitzaven més de nou centes fonts a la ciutat dividides en tres classes: Les reals -monumentals i mantingudes per la ciutat-, les veïnals -a càrrec del veïnat d’un carrer o barri i les particulars que brollaven als domicilis particulars. No de bades, Xàtiva és coneguda com “la ciutat de les mil fonts”.
L’origen d’aquest sistema és al menys andalusí, si no és anterior. Al segle XVIII es comptabilitzaven més de nou centes fonts a la ciutat dividides en tres classes: Les reals -monumentals i mantingudes per la ciutat-, les veïnals -a càrrec del veïnat d’un carrer o barri i les particulars que brollaven als domicilis particulars. No de bades, Xàtiva és coneguda com “la ciutat de les mil fonts”.
2
La Ruta de l'Aigua
A hores d’ara moltes d’aquestes fonts són encara visitables, formant un ric conjunt patrimonial que podrem trobar a molts pocs indrets. Un testimoni viu i refrescant de com els nostres avantpassats van aprofitar tot el seu enginy per facilitar les condicions de vida i la pròpia vida a la seua ciutat.
Al nucli històric de Xàtiva s’ha habilitat una ruta que permet visitar algunes de les fonts més senyeres de la ciutat. Una manera refrescant de conèixer els carrers i el patrimoni dels socarrats i la seua evolució al llarg de la història.
Al nucli històric de Xàtiva s’ha habilitat una ruta que permet visitar algunes de les fonts més senyeres de la ciutat. Una manera refrescant de conèixer els carrers i el patrimoni dels socarrats i la seua evolució al llarg de la història.
2
Els banys i les fonts.
A la Llosa de Ranes podem trobar dos importants testimonis de l’ús públic de l’aigua que encara són ben vius: la Font de l’Església i la Font del Racó. Històricament el creixement dels pobles anava acompanyat de la construcció de fonts que anaven donant servei als seus habitants. Al cas de la Llosa de Ranes aquestes fonts es van edificar el 1786 i el 1852 respectivament.
3
El balneari i l'ermita de Santa Anna
Ja fora del poble tenim els banys o balneari de Santa Anna, on l’aigua tenia un us medicinal, als que s’arriba per un
camí asfaltat senyalitzat que surt del poble. Aquest balneari va ser edificat a les acaballes del segle XIX i va romandre obert fins la dècada dels 70 del segle XX. Posteriorment restaurats es fan servir com alberg a hores d’ara.
Tornant al camí principal que ens ha dut als banys i desfent part del que s’havia avançat es torna al camí que porta cap a l’ermita de Santa Anna, que tot i estar completament rodejada per terres de la Llosa de Ranes pertany al municipi de Xàtiva. Aquest edifici va ser edificat per orde del xativí Roderic de Borja, més conegut pel seu nom de Papa, Alexandre VI. Va ser finalitzada el 1443 tot i que va ser reformada posteriorment. Ara sols queda en peus la capella, havent-se perdut l’habitatge de l’ermità, les quadres i altres edificis auxiliars. Tot i això, front a la porta podem veure encara un pou que s’abastia d’un aljub i que emmagatzemava aigua de pluja per abastir els seus habitants.
3
La Cabrentà, natura i persones
Estubeny conserva algunes fonts interessants a les seues rodalies, però és el paratge de la Cabrentà, molt proper al nucli urbà, el que té un major interès hídric. La Cabrentà es pot recórrer seguint un itinerari senyalitzat des del poble al principi del qual podem gaudir de magnífiques vistes sobre la vall. Camí de la Cabrentà podem gaudir de fonts i un safareig però és en aquest paratge on podem trobar el rastre de l’aigua com a constructor del paisatge que vegem. D’entrada la Cabrentà es troba al canó o estret del Riu Sellent, una vall de poc més d’un centener de metres d’ample que aquest ha creat erosionant els materials de les muntanyes originals.
4
La Costera de Ranes.
La Costera de Ranes és la subcomarca històrica formada per l’arc de pobles que es situen a les serretes que baixen des de la Serra Plana i la Canal de Navarres cap al riu Cànyoles pel seu marge esquerre. Una tira allargassada de pobles que inclou la Torre de Canals, Canals, Aiacor, la Torre dels Frares (o Torre-Cerdà), l’Alcúdia de Crespins, Cerdà, Torrella, Llanera de Ranes, la Llosa de Ranes Rotglà i Corberà, la Granja de la Costera i Vallés. De forma més resumida es podria dir que els llocs que regaven de les sèquies abastides pel riu dels Sants. No de bades el topònim Rana (Ranes) sembla derivar d’una paraula àrab per referir-se als brolladors.
5
El Riu dels Sants
El riu brolla al terme de l’Alcúdia de Crespins, al paratge conegut com el Naixement i molt a prop de la zona de bany del riu Nou. Malauradament la sobreexplotació dels aqüífers per pous de rec ha causat que es quede sec a llargues temporades, havent de fer-se us d’un pou i motors per a poder portar aigua en eixes èpoques. Aigües avall del riu trobem cinc partidors dels que parteixen les sèquies que reguen la comarca: Setenes -també conegut com a Partidor Reial-, Orts, Canyamars, la Vila i Ranes.
6
Les sèquies i els llavadors
Els nuclis de l’Alcúdia de Crespins i Canals són travessats al seu subsol per aquesta xarxa de sèquies i els braçals que d’elles sortien. Així moltes cases dels seus nuclis antics tenien pous que s’abastien directament de l’aigua de les sèquies. Molts habitatges particulars contigus al riu dels Sants o a la Sèquia de Ranes van obrir llavadors particulars
Altres pobles de la Costera, com Cerdà o Torrella limitaven amb la sèquia de Ranes que els abastia d’aigua de rec i d’ús domèstic. A Cerdà encara podem gaudir d’un llavador que aprofitava aquestes aigües.
Altres pobles de la Costera, com Cerdà o Torrella limitaven amb la sèquia de Ranes que els abastia d’aigua de rec i d’ús domèstic. A Cerdà encara podem gaudir d’un llavador que aprofitava aquestes aigües.
7
El Bosquet, la Font i la vida de l’aigua.
A uns pocs quilòmetres al sud del nucli urbà de Moixent es troba el paratge del Bosquet. Moixent ha estat històricament terra de secà amb dificultat d’introduir la irrigació als altiplans i serres que conformen la major part del seu terme.
Al darrer terç del segle XVIII es va mamprendre la iniciativa de construir un pantà a aquest paratge que permetera millorar la irrigació local. L’embassament es troba al centre d’una foia tancada, entre les muntanyes del Picaio, serra de la Talaia, Corvatelles i la Balarma. A hores d’ara, l’embassament té unes dimensions de cent per dos-cents metres aproximadament i una fondària mitjana d’uns huit metres. La seua capacitat és d’uns 160.000 m3 que reguen una superfície d’un poc més de quatre hectàrees.
Al darrer terç del segle XVIII es va mamprendre la iniciativa de construir un pantà a aquest paratge que permetera millorar la irrigació local. L’embassament es troba al centre d’una foia tancada, entre les muntanyes del Picaio, serra de la Talaia, Corvatelles i la Balarma. A hores d’ara, l’embassament té unes dimensions de cent per dos-cents metres aproximadament i una fondària mitjana d’uns huit metres. La seua capacitat és d’uns 160.000 m3 que reguen una superfície d’un poc més de quatre hectàrees.
8
El Minat i la Font de Baix
La Font de la Figuera, municipi veí de Moixent també va mamprendre les seues obres per obtenir cabals que irrigaren part dels seus secans. Tot i això la Font de la Figuera s’abastia per diferents mètodes que mostraven molt d’enginy. D’una banda estava la Font del Poçanco que s’abastia del minat de Serramala. Un minat és una galeria artificial subterrània que porta aigua des del subsol allà on siga necessària. El 1776 es va construir la font de Baix i una bassa de rec que s’abastien d’aquests sobrants. Molt prop de la font es trobava un llavador que
s’abastia de l’aigua del barranc dels Molins. El 1885 es va construir un llavador nou sobre l’antic per tal d’augmentar el servei que prestava.
9