La Ruta dels Ibers i la Cultura del Vi

A la Costera tenim un patrimoni arqueològic ibèric més que notable, amb jaciments visitables com la Bastida de les Alcusses, i de l’altra una arrelada cultura del vi, base d’uns paisatges i entorns meravellosos que poden gaudir-se visualment al temps que es tasten en forma de vi. 

La Ruta dels Ibers i la Cultura del Vi

A la Costera tenim un patrimoni arqueològic ibèric més que notable, amb jaciments visitables com la Bastida de les Alcusses, i de l’altra una arrelada cultura del vi, base d’uns paisatges i entorns meravellos que poden gaudir-se visualment al temps que es tasten en forma de vi. 

De Saiti a Xàtiva

De la Saiti Ibèrica sabem molt poc. D’una banda tenim les fonts dels autors clàssics que la presenten com una poderosa ciutat del poble ibèric dels contestans centre d’un extens territori. De l’altra tenim els estudis arqueològics que ens mostren Saiti com un oppida -una ciutat fortificada- amb un castre -fortificació- situat al que actualment seria el Castell Menor de Xàtiva.

De Saiti s’han trobat restes disperses arreu de la ciutat. Tot i que les successives construccions d’altres époques fan difícil esbrinar quin seria la seua extensió i la forma dels seus carrers i urbanisme.

EL JOVE DE LES ARRACADES

Al Museu de l’Almodí es conserva aquest cap d’una escultura ibèrica del segle IV aC. En el seu estil s’observen influencies de l’art grec de l’època. El bust representa un xic jove amb pendents. Un costum poc estés en l’època.

UNA CIUTAT AMB MONEDA PRÒPIA

Saiti a la fi del segle III a. C. va encunyar didracmes, dracmes i hemidracmes de llegenda Saitabietar. A mitjan segle II a. C. asos, semi asos, quadrants i sextants; i a la fi del segle també monedes bilingües amb llegenda llatina Saetabi.

EL CASTELL MENOR

El Castell de Xàtiva es divideix en dues parts, la de llevant és la coneguda com Castell Menor, amb fonaments ibers i obra principalment andalusina, i la de ponent és coneguda com a Castell Major, més recent i amb construccions andalusines i medievals cristianes.
Tot i la importància d’aquesta fortalesa, els romans que havien acudit a la península a lluitar contra els cartaginesos, en la coneguda com a segon guerra púnica, van conquerir el territori contestà i allà pel 210 aC aquest es va incorporar de manera definitiva als seus dominis. Aquest va ser el naixement d’una nova cultura, la iberoromana fruit de la influencia i immigració de colons que va arribar a les nostres terres. Així Saiti va passar a ser la Saetabis romana de la qual ens parlen nombroses fonts clàssiques.

El Castell de Montesa i la Mola

Montesa s’assenta sobre un puig, nexe d’unió entre la Vall de Montesa i la Costera de Ranes, dominant així el corredor de comunicació principal cap a l’interior peninsular i la Meseta.

No de bades, aquest corredor era aprofitat per un camí ibèric que travessava la comarca de llevant a ponent i que posteriorment va ser incorporat al sistema romà de calçades integrant-se a la Via Augusta.
No és estrany que des de ben antic aquest punt tan important per a la defensa i control del territori haja estat ocupat. Així a les immediacions de la Canyada s’han fet diverses troballes arqueològiques com ara ceràmiques amb decoració geomètrica i un cavallet de terracota. Tot i això el nucli principal de població s’hi trobava a l’actual poble ocupant el castell i els terrenys que el voregen. A aquests indrets s’han fet nombroses troballes de ceràmiques ibèriques que són testimoni d’aquesta ocupació. Així l’actual castell, igual que altres de la comarca, té un origen com a fortificació ibèrica sobre el que s’han anant assentant altres posteriors.

Jaciments Ibers

Si Montesa era estratègica per controlar un extrem del corredor que connecta les planes valencianes amb l’interior peninsular, Moixent i la Font de la Figuera ho eren per controlar l’altre extrem d’aquest corredor. Així a la zona es troben molts jaciments. El més conegut és el de la Bastida de les Alcusses, jaciments visitable de renom internacional.

Encara que no són espais adaptats a la visita paga la pena visitar altres jaciments ibers de la comarca per comprendre millor quin era l’hàbitat d’aquesta cultura. Així entre els termes de Rotglà i Corberà i Llanera de Ranes es troba el jaciment de la Carraposa, situat sobre un alt des del qual es domina la baixada del port de Càrcer, la Costera de Ranes i l’Horta de Xàtiva. Aquest jaciment té la particularitat d’haver-se identificat un espai de culte solar orientat a l’observació de solsticis i equinoccis. Del poblat de la Tapadora de l’Alcúdia de Crespins queden molt poques restes visibles, però molt properes a ell en trobem dues coves, la Cova dels Sants i la Cova Matjama– que s’han identificat també com espais sagrats o de culte ibèric on s’han trobat nombroses restes ceràmiques i alguns exvots.

EL SISTEMA DEFENSIU

El poblat de la Bastida de les Alcusses és un recinte emmurallat de 3,5 ha amb murs que arriben a tenir més de 3 metres d’amplària on era necessària més defensa. Es van afegir dues torres per augmentar aquesta capacitat defensiva. Al llevant es va edificar un segon recinte de 1,5 ha que no va ser finalitzat. S’hi accedia per quatre portes, tres a la banda de ponent i altra a la de llevant.

L'URBANISME

El poble de les Alcusses s’organitzava al voltant d’un carrer central amb carrers secundaris perpendiculars i on es poden trobar algunes placetes. Les cases tenien diverses grandàries, el que mostra que hi havia ja diferents classes socials, trobant-se d’entre 70 i 150 m2. Tenien diverses dependències i algunes comptaven amb un pati interior.

EL GUERRER DE MOIXENT

El Guerrer de Moixent és una xicoteta figura de bronze fos de 75 mm d’alçària. Representa un genet guerrer iber muntat a cavall i data del segle IV o V aC. Va ser trobada el 21 de juliol de 1931 per l’obrer Vicent Espí a les excavacions que es portaven a terme a la Bastida de les Alcusses. Es considera com un dels màxims exponents de l’art ibèric i el màxim símbol d’aquesta cultura a les nostres terres junt a la Dama d’Elx. Es considera que va ser un exvot -ofrena a les divinitats- associada a algun lloc de culte o part d’una sepultura.

EL CORRAL DE SAUS

Quan es parla de Moixent i els ibers es pensa sempre en la Bastida, però al terme hi ha moltes altres restes d’interès. Entre d’elles destaquen les restes del Corral de Saus, necròpoli del poblat proper de Castellar de Baix. Els monuments funeraris, datats entre els segles VI i III aC comptaven amb escultures com ara dametes, sirenes, figures femenines i un baix relleu d’un genet. Al jaciment s’han trobat també nombroses peces ceràmiques les quals es poden admirar al museu arqueològic de Moixent. 

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE VALLADA

El museu arqueològic es situa a l’antic pòsit -dipòsit de grans públic- que data del 1789. Els materials arqueològics conservats comprenen una àmplia cronologia. Procedeixen de diversos jaciments, fonamentalment de l’excavació que es va realitzar en el jaciment de la Cova Santa, o les dutes a terme en la partida de els Horts. També cal esmentar moltes peces trobades en la Cova dels Mosseguellos, la Cova del Cavall i el Castell.

La terra dels ibers i el vi

Els Ibers van ser els primers que van produir i consumir vi per les nostres terres. No de bades, a los Villares (Caudete de las Fuentes) s’han trobat estructures del segle V aC, les primeres a la Península Ibèrica, que mostren que per Requena els Edetans -un poble veí dels Contestans- ja es dedicaven de manera molt seriosa a la producció de vi.

Un art que va ser perfeccionat per tots els pobles i cultures que han habitat les nostres terres posteriorment: romans, gots, andalusins i repobladors cristians van mantenir, millorar i ampliar les vinyes que van rebre dels seus avantpassats. Pel ponent de la comarca mantenim una arrelada cultura del vi. Una cultura que és la base d’uns paisatges i entorns meravellosos que poden gaudir-se visualment al temps que es tasten en forma de vi.

ELS CELLERS DEL PONENT DE LA COSTERA

Són cellers reconeguts internacionalment per crítica i públic i s’han guanyat de forma merescuda fama per la seua qualitat del vi que produeixen. Uns dels cellers més singulars és el Celler de Roure, on podem gaudir de la Bodega Fonda, una construcció que data del segle XVII.

MUSEU HISTÒRIC I ETNOLÒGIC DE LA FONT DE LA FIGUERA

Aquest museu que es troba a un antic celler rehabilitat del segle XVIII que es coneixia com el de “les Maseretes” ens mostra com s’elaborava i comercialitzava tradicionalment el vi a la nostra comarca. Al museu podem trobar altres espais com els dedicats a la vivenda tradicional