La Ruta de l’orde de Montesa

Et convidem a que ens companyes en un passeig per una part de la nostra història plena de llegendes, cavallers, frares i sobre tot de les persones que amb les seues vides van teixir el relat d’aquestes terres.

La Ruta de l’orde de Montesa

Et convidem a que ens companyes en un passeig per una part de la nostra història plena d’històries, llegendes, cavallers, frares i sobre tot les persones i els pobles que amb les seues vides van teixir el relat de la nostra història.

Montesa, Cor espiritual de l’Orde

El 1319 l’orde de Montesa rep del patrimoni reial, el poble de Montesa i el seu castell. L’edificació del castell-convent converteix a Montesa en la capçalera i cor espiritual d’una orde que gaudeix de nombrosos dominis per terres valencianes en rebre també els anteriors senyorius dels templers i dels hospitalers. Aquest paper durarà més de quatre segles fins al terratrèmol de 1748 quan el rei Fernando VI, com a mestre de l’orde, ordena que la comunitat religiosa es trasllade al palau del Temple en València. El 1835 amb l’abolició dels senyorius, Montesa es transforma en un municipi de ple dret i les seues institucions es desvinculen de l’orde.

EL TERRATRÈMOL

El 23 de març de 1748 el castell de Montesa va ser assolat per un potent terratrémol que va causar greus danys als pobles de la Costera, la Canal i la Ribera Alta. A banda de causar el trasllat de la comunitat de frares a València, el terratrémol va suposar un important retrocés per a tota la Costera que va tardar dècades a recuperar-se.

EL MUSEU PARROQUIAL

El cavaller sots-clauer de l’orde tenia entre les seues responsabilitats administrar la vila de Montesa. La casa que ara és l’actual museu parroquial i algunes de les adjacents eren la seua vivenda. L’actual museu parroquial mostra peces d’art recuperades al castell en una col·lecció que mostra l’esplendor de Montesa en temps medievals i moderns.

LA PLAÇA DE LA VILA, SEU DEL PODER

La Plaça de la Vila va ser el cor del poder de la Montesa feudal. A un costat la Casa de la Vila, seu del poder civil i que encara conserva els seus arcs del segle XVI. A l’altre la Casa Abadia i l’església de l’Assumpció, seus del poder religiós. I annexa a aquesta darrera, la Casa del Cavaller Sots-clauer que administrava el poble en nom de l’orde.

EL CASTELL

El castell de Montesa té un origen ben antic. Per les troballes arqueològiques es sap que es tracta un punt fortificat des del període ibèric. Tot i que les primeres notícies sobre ell són del segle X durant el període andalusí. El 1244 Jaume I pacta amb els Banu Isa que li entreguen el Castell de Xàtiva a canvi de cedir-los els de Montesa i Vallada i ambdós pobles. Trenta-tres anys després, al context de les guerres amb Al Azraq, Pere el Gran -fill de Jaume- assetja i pren per la força el castell incorporant-ho al patrimoni reial.

Vallada, poble i senyoriu

Situada a l’altre costat de la Vall del Cànyoles, Vallada va permetre als Banu Isa primer i a l’Orde de Montesa després controlar des dels seus castells l’estratègic camí cap a Castella. Vallada, junt amb les hui desaparegudes alqueries de Gaixna i Gaixneta van formar part de la donació reial en 1319 formant part del mateix municipi fins a 1547. Aquell any, el mestre Pere Lluís Galceran de Borja, atorga a Vallada el dret a erigir-se en vila.

LES ERMITES

L’orde de Montesa tenia una forta preocupació per les qüestions espirituals. Una bona prova és que, a banda de l’església es van edificar al poble tres ermites: la de Sant Sebastià, la del Diví Jutge i la del Santíssim Crist del Mont Calvari. La de Sant Sebastià es troba a un paratge proper al poble. Les altres dues se situen a la part alta del nucli antic del poble.

LA REVOLTA DE 1680

No tot era pau i harmonia a la relació entre l’orde i el poble. El 1680 es va produir un avalot al poble de Vallada quan els veïns armats es van enfrontar a frares de l’orde de Montesa en una disputa pels límits del terme. Els enfrontaments es van produir quan l’orde i l’escamot de Montesa van apressar ramats valladins per tal de satisfer danys previs. 

La Costera, l’orde més enllà del senyoriu.

La proximitat al castell-convent de Montesa i el senyoriu va fer que moltes persones de la comarca buscarà allà el seu destí. Així molts fills de les famílies nobles de la Costera van optar per ser cavallers i moltes altres de famílies benestants van triar la carrera de frares de l’orde. Una entitat tan poderosa com l’Orde de Montesa tenia al seu voltant un seguit de professionals que li prestaven els seus serveis.  Així, el mestre d’obres de la seu de Xàtiva, mossén Joan Aparicio, havia nascut a Énguera, i els seus servicis es documenten a les parròquies de Montesa i Vallada. Gaspar Requena, col·laborador del famós Joan de Joanes en el retaule major de la parròquia de la Font de la Figuera, fou un pintor nascut a Montesa, amb obra hui a Xàtiva, Vallada, l’Olleria i Montesa, entre altres; també el pintor Martí Cabanes –anomenat Mestre de Borbotó– compta amb obres a la capital de la Costera, a Montesa i a la Torre de Canals.

LA NISSAGA DELS PINTORS REQUENA

La Nissaga dels pintors Requena. Gaspar Requena “el Jove” (ca. 1530 – ca. 1603) fill del també pintor bocairentí Gaspar Requena “el Vell”. Nascut a Xàtiva va tenir un actiu taller de pintura del que participaven el seu fill Miquel, el seu gendre Pere Mateu i la seua filla Jerònima. Aquesta dona singular per ser una de les poques artistes conegudes de l’època es va fer càrrec del taller familiar en morir el seu marit. El prestigi del taller va ser tal que van ser cridats a València per tal de posar-se al servei del virrei i arquebisbe Joan de Ribera.
A la Costera podem gaudir de diverses obres seues conservades al museu de l’Almodí, al retaule parroquial de Vallada i al retaule de Sant Sebastià, Sant Fabià i Sant Roc de l’església de Montesa.

LA NISSAGA DELS PINTORS REQUENA

La Nissaga dels pintors Requena. Gaspar Requena “el Jove” (ca. 1530 – ca. 1603) fill del també pintor bocairentí Gaspar Requena “el Vell”. Nascut a Xàtiva va tenir un actiu taller de pintura del que participaven el seu fill Miquel, el seu gendre Pere Mateu i la seua filla Jerònima. Aquesta dona singular per ser una de les poques artistes conegudes de l’època es va fer càrrec del taller familiar en morir el seu marit. El prestigi del taller va ser tal que van ser cridats a València per tal de posar-se al servei del virrei i arquebisbe Joan de Ribera. A la Costera podem gaudir de diverses obres seues conservades al museu de l’Almodí, al retaule parroquial de Vallada i al retaule de Sant Sebastià, Sant Fabià i Sant Roc de l’església de Montesa.

Frares i cavallers, l’Orde de Montesa

L’orde de Montesa va ser fundada pel rei Jaume II per tal de que absorbira els dominis dels templers i dels hospitalers. Aquest procés va haver de fer front a l’oposició dels hospitalers que havien consolidat un poderós domini a terres valencianes. El 22 de juliol de 1319 es va celebrar la constitució de l’orde i es van ordenar els tres primers frares-cavallers. Eixe mateix any l’orde va rebre la donació addicional de Vallada i Montesa per tal d’instaurar a Montesa el seu castell-convent. A partir d’eixe moment l’orde va intervindre a conteses com ara la guerra de la Unió, la guerra dels dos Peres i a la conquesta de la Mediterrània. Al segle XVI encara podem trobar tropes montesianes actuant al nord de l’Àfrica.

UN EXTENS DOMINI

Les possessions pervingudes a l’orde foren dividides en dues parts, una de les quals fou assignada com a cambra del mestre —o maestrat—, i l’altra fou encomanada a diversos cavallers amb títol de comanadors. Als frares clergues els donaren priorats i rectorats. El maestrat comprenia dos batllius: el de Cervera i el de Montcada. De les comandes un territori format per 67 localitats, amb una població d’unes 28.000 persones aproximadament.

PERE LLUÍS GALCERAN DE BORJA, EL DARRER MESTRE

Aquest membre del llinatge dels Borja nascut el 1528 va viure una vida més que novel·lesca. Com a mestre de l’orde de Montesa va portar a terme exitoses campanyes militars al nord d’Àfrica en nom de la corona. Però, al temps, va ser participant actiu en les lluites que tenia la seua família amb el llinatge dels Pardo de la Casta per fer-se amb el control de les institucions de l’antic regne de València. Així Galceran i els seus germans, entre ells el que després va ser Sant Francesc de Borja, van prendre part activa en enfrontaments i assassinats.