Museu de Belles Arts (Xàtiva) - Turisme La Costera

Museu de Belles Arts

L’antiga casa de l’ensenyança de Xàtiva s’ha remodelat per acollir les noves sales del Museu de Belles Arts. Compta amb una de les col·leccions pictòriques públiques més importants de la Comunitat Valenciana, amb obres de Ribera, Goya, Vicent López, Santiago Rusiñol, Benlliure i Antoni Miró, entre molts d’altres. Exposa també destacades peces escultòriques i de picapedrer. Cal destacar l’icònic retrat de Felip V, invertit cap per avall, en venjança per haver ordenat l’incendi de Xàtiva el 1707. A més de la seua col·lecció permanent aquest museu que naix amb vocació de dinamisme exhibeix regularment exposicions temporals.

Play Video

L’esplèndid immoble, construït a mitjans del segle XVIII, acull aquest museu destinat a convertir-se en un dels referents de l’art valencià. Presenta portada barroca i escut heràldic del que va ser fundador de la institució educativa -l’arquebisbe Mayoral- i va mantenir la seua activitat fins a finals del segle passat. La seua rehabilitació i adequació com a museu ha representat un dels projectes culturals més emblemàtics de la ciutat dels últims anys.

JOSEP DE RIBERA, LO SPAGNOLETTO

Nascut a Xàtiva, va desenvolupar la major part de la seua carrera com a pintor i gravador a Itàlia, principalment Nàpols. Josep de Ribera va ser un influent pintor barroc que ocupa un lloc destacat en el Museu. Sant Maties Apòstol, xicoteta joia dipòsit del Museo del Prado o Sant Andreu i El Salvador, ens manifesten a un representant del tenebrisme que va saber crear imatges d’intensa passió religiosa al servei de la Contrareforma catòlica.

LA CAPELLA DELS BORJA

El gòtic flamíger va tenir una presència significativa a Xàtiva, amb la capella que el papa Calixt III va manar construir a la Seu. La capella, segles després, va ser destruïda. Testimoni de tot això són els bells restes que conserva el Museu, entre les quals destaquen la clau de volta i la mènsula de l’àngel, que sosté l’escut de la destacada família del Renaixement europeu.

GOYA: CAPRICHOS I DISPARATES

Un dels tresors del museu el constitueixen la sèrie completa de gravats de “los Caprichos i de los Disparates”, del pintor Francisco de Goya, provinents de la donació Carreño Gómez. Els Caprichos, considerats clau en l’obra de Goya i en l’art modern, ens ofereixen testimoni insubstituïble d’una època convulsa. En els enigmàtics Disparates o Proverbios el visionari artista aragonès enllaça la crítica al·legòrica amb el pessimisme estètic, coincidint amb el retorn a Espanya de l’absolutisme.

SÍMBOL DE LA CIUTAT

Convertit en símbol de la ciutat el retrat de Felip V, obra del pintor local Josep Amorós, ocupa un lloc destacat en el Museu. El primer membre de la dinastia dels borbons en Espanya va ordenar que Xàtiva, una vegada vençuda per la força de les armes el 1707, fóra incendiada i arrasada i els seus habitants desterrats. Com a acte de venjança simbòlica i de memòria, a mitjans del segle XX el conservador municipal del Museu va decidir col·locar el quadre cap per avall.

La restauració de la Casa de l’Ensenyança ha permès l’exhibició, en immillorables condicions, de la magnífica col·lecció pictòrica municipal. Aquesta comprèn des del gòtic del segle XVI fins a les obres d’art contemporani. Destaca la presència del barroc amb els quadres de Josep de Ribera i el conjunt d’obres coetànies cedides pel Museu del Prado, en atenció a l’especial relació de Ribera amb la ciutat de Xàtiva. Ací brillen amb llum pròpia els llenços de grans mestres com Luca Giordano, Carducho, Palomino, Juan Bautista del Mazo, així com del taller o de l’escola de Teniers, Brueghel, Rembrandt, Murillo i Velázquez. És necessari també destacar els retrats de reis que presidien sota dosser la Casa de la Ciutat, entre els quals sobreïx el de Fernando VII obra de Vicent López, autor també d’un Sant Sopar excepcional. Exposa obres de Benlliure, Rusiñol, Pérez Contel i d’altres artistes contemporanis, com Vento, Hernández Quero i els valencians Manuel Boix, Artur Heras, Enric Solbes, Antoni Miró i Adrià Pina. Compta també amb una magnífica col·lecció de gravats entre la que destaca la sèrie completa de Caprichos i Disparates de Goya.

CREU PER A CAMINANTS

El Museu conserva una magnífica mostra de creu de terme, llaurada en pedra calcària i d’estil gòtic tardà. Va estar situada a l’entrada de la ciutat, en el camí de València. Ens trobem davant d’un extraordinari treball que va necessitar dels picapedrers més destres.

MISTERIÓS MESTRE DE BORBOTÓ

El Retaule del Salvador, o de la Transfiguració, consta de 22 taules atribuïdes al Mestre de Borbotó. Es tracta d’un prolífic artista valencià del segle XVI, d’identitat encara hui desconeguda. Una de les teories acadèmiques assenyala que sota les denominacions Mestre de Borbotó, Mestre de Xàtiva i Mestre d’Artés, als quals s’atribueixen nombroses obres, algunes conjuntes, s’amaga la mà d’un únic mestre.

JOSEP BENLLIURE

El pintor valencià Josep Benlliure, que va viure a cavall dels segles XIX i XX, també té una presència destacada. Amb el seu particular estil Benlliure va cultivar la pintura costumista, hui dia testimoni precís d’una època passada.

NICOLAU FALCÓ

Sant Nicolau i Sant Dionís, del pintor valencià Nicolau Falcó, és l’última taula i l’única conservada del retaule de l’ermita de les Santes de Xàtiva. Falcó, representant del Gòtic tardà i d’un incipient Renaixement, és el precursor d’una important família de pintors del segle XVI a València.

VICENT LÓPEZ

El Sant Sopar, del pintor Vicent López, és una obra excepcional de l’art valencià. López, destacat representant del neoclassicisme espanyol, fou un pintor de cambra de Fernando VII i d’Isabel II. D’ell també s’exhibeix un retrat de Fernando VII. López va ser coetani i “antagònic” de Francisco de Goya, ja que va representar el virtuosisme acadèmic i fred.