El Castell (Montesa) - Turisme La Costera

El Castell de Montesa

El Castell, d’estil gòtic, és sens dubte l’atractiu turístic més important de Montesa. De possible origen iber-romà, la fortificació va ser greument danyada en el terratrèmol de 1748, per la qual cosa en l’actualitat només es pot gaudir d’algunes dependències del que en el seu moment va ser el Sant i Real Convent de l’Orde de Santa María de Montesa i Sant Jordi de Alfama.

En l’any 1317 després de la supressió de l’orde del Temple, Jaume II i el papa Joan XXII creen una nova Orde hereva directa dels béns del Temple: l’orde de Montesa. Per la necessitat de disposar d’una milícia que pogués protegir la frontera sud del Regne de València en l’any 1319 Jaume II dóna la fortalesa a la nova Orde. El castell és reconstruït i ampliat i l’orde de Montesa passa a ser l’única orde monàstic militar de l’antic Regne de València.

Play Video

Va ser centre i refugi dels musulmans dissidents fins que, en 1277, Pere III d’Aragó va aconseguir conquistar-ho, però va ser en 1319 quan Jaume II d’Aragó va fer la donació del recinte a la recentment creada orde de Montesa. Durant l’etapa del tercer mestre de Montesa es van realitzar les obres més importants, construint-se la sala capitular, el refetor, l’església, una cisterna, un forn i la muralla que envoltava el convent. Encara hui destaca en un dels murs de la torre l’escut del mestre Pere de Tous.

La distribució del castell seguia el model de convent cistercenc, amb un claustre que articulava les diferents dependències, destacant com a nucli l’església i la sala capitular. Del claustre, construït entre 1388 i 1393, es conserva la base dels arcs. Tenia forma rectangular, amb quatre arcades en les galeries dels costats menors i sis en els llargs.

Per la seua part l’església, iniciada en 1338, es va erigir completament amb carreus i es va cobrir mitjançant una volta de canó apuntada sostinguda per arcs faixons. La sala capitular ha sigut reconstruïda recentment i se situa en la galeria est del claustre. Es tracta d’un edifici auster on destaca l’escut de l’ordre que encara conté la creu antiga, decorada amb flors de lis, la cronologia de les quals és anterior a la fusió amb l’orde de Sant Jordi de Alfama l’any 1400.