La Ruta de la terra de les fogueres

Som terra de foc i flama, som terra de fogueres.
La Costera és coneguda per ser seu de quatre fogueres monumentals que marquen el pas del temps: tres al centre de l’hivern, l’altra a les portes de l’estiu.

La Ruta de la terra de les fogueres

La Costera és coneguda per ser seu de quatre fogueres monumentals que marquen el pas del temps: tres a al centre de l’hivern, l’altra a les portes de l’estiu.

Terra de foc i flama

A l’inici de l’any, en ple hivern, un excel·lent motiu per visitar la Costera són les festes que al voltant del foc celebren diverses viles, com Canals, Cerdà, Montesa i l’Alcúdia de Crespins. El foc sotmès i amic que calfa, cou els aliments i il·lumina la llar i la plaça. I el foc enemic i salvatge que destrossa la natura, esdevé element principal, fascinant i sublim de la festa a diverses viles de la Costera. I, en cremar la pinotxa que revesteix les fogueres, el fum omple llurs places d’un intens perfum.

Canals, la mare de totes les fogueres

A Canals, es dona com molt probable que des d’antic la foguera estava present amb una grandària considerable. És al voltant de 1634, en beneir-se l’actual temple parroquial i disposar davant la seua façana principal d’una plaça Major més apropiada, quan s’inicia el muntatge en unes dimensions superiors i més semblants a les que coneguem hui. L’aportació de llenya comença en la nit del 7 al 8 de desembre, dia de la Puríssima, quan –rememorant antigues tradicions– amb rècules de cavalleries s’arrosseguen arbres, pins fonamentalment, que són dipositats a la plaça Major. La construcció de la foguera s’inicia l’1 de gener en hissar-se el primer pi, al voltant del qual anirà col·locant-se i organitzant- se degudament la llenya de pi trossejada. S’acabarà la construcció al voltant del 14 de gener, sols dos dies abans de la cremada. Al vèrtex es posarà un taronger menut amb les seues taronges. El foc de Canals és especialment fascinant per la seua magnificència que, amb 16 metres d’alçada, un diàmetre de 9.80 metres i 450 tones de llenya, envaeix la singular plaça Major, il·luminant i escalfant la massiva concurrència present.

CERDÀ, L'ALTRA FOGUERA DE SANT ANTONI

S’afirma que a Cerdà la foguera té els probables inicis en 1612, en cremar una pila de llenya a la porta de la mesquita. És muntada pels festers i nombrosos col·laboradors voluntaris, a partir del dia de la Puríssima, el 8 de desembre.
Visiteu la vila on el patró també és sant Antoni Abat. Cremen la foguera el dissabte més a prop de la festivitat del sant, a les 9 de la nit, a la plaça de la Bandera d’Espanya, enfront de l’Ajuntament. Li boten foc les autoritats municipals i el rector, acompanyats pel veïnat que vol participar-hi. Com a preludi, a les 20:40 hores, a l’església es canten els gojos a sant Antoni, cerimònia religiosa recomanable de presenciar. Quan el foc ho permet es torren a les brases els diferents tipus de carns i embotits. Participeu i gaudireu més de la festivitat. La festa a Cerdà (331 habitants) té l’encant de la ruralitat del poble menut.

Montesa i la foguera de Sant Sebastià

A Montesa, a l’antiguitat ja es feia un gran foc que es va recuperar l’any 1989 per una colla de veïns, després d’uns anys de paralització. Hi ha notícies a principis del segle XX sobre l’encesa de fogueres a les voravies. Actualment, una colla de veïns arrepleguen la llenya i munten la foguera revestint-la finalment amb pinotxa. Al cim posen un cimal de taronger amb fruits, ramatge d’olivera o argelagues. Montesa té el seu foc a la foguera que cremen a la plaça de la Vila el dissabte més a prop del 20 de gener, diada de sant Sebastià, patró de la vila, cap a les 9 de la nit. L’encenen el mateix grup d’amics que l’ha construït i tot el veí que ho desitge. Quan l’escalfor deixa, a les brases torren carns i embotits. Gaudiu del foc de Montesa al bell mig de la interessant arquitectura de la plaça de la Vila.

l’Alcúdia de Crespins, la foguera que més calfa

A l’Alcúdia de Crespins hi havia antiga tradició de fer fogueres menudes a les voreres dels carrers de La Creu i de sant Onofre, que va evolucionar cap a una sola foguera gran que situaven en una esplanada al final del carrer de sant Onofre, vora les hortes. Amb les característiques i emplaçament actuals (a la part posterior del temple parroquial) la foguera de l’Alcúdia cal datar-la a principis de l’actual segle. Antigament la foguera es muntava amb mobles vells i altres fustes que la gent ja no necessitava. Actualment és plantada per la colla d’obrers de l’Ajuntament amb podes i diversos tipus de llenya, finalment és coberta de pinotxa de pi roig, col·locant al vèrtex ramatge de palmera. S’encén el cap de setmana anterior a Sant Onofre (12 de juny), patró de la vila, cap a les 9 de la nit.