Canals, la mare de totes les fogueres

A Canals, es dona com molt probable que des d’antic la foguera estava present amb una grandària considerable. És al voltant de 1634, en beneir-se l’actual temple parroquial i disposar davant la seua façana principal d’una plaça Major més apropiada, quan s’inicia el muntatge en unes dimensions superiors i més semblants a les que coneguem hui. L’aportació de llenya comença en la nit del 7 al 8 de desembre, dia de la Puríssima, quan –rememorant antigues tradicions– amb rècules de cavalleries s’arrosseguen arbres, pins fonamentalment, que són dipositats a la plaça Major. La construcció de la foguera s’inicia l’1 de gener en hissar-se el primer pi, al voltant del qual anirà col·locant-se i organitzant- se degudament la llenya de pi trossejada. S’acabarà la construcció al voltant del 14 de gener, sols dos dies abans de la cremada. Al vèrtex es posarà un taronger menut amb les seues taronges. El foc de Canals és especialment fascinant per la seua magnificència que, amb 16 metres d’alçada, un diàmetre de 9.80 metres i 450 tones de llenya, envaeix la singular plaça Major, il·luminant i escalfant la massiva concurrència present.