En el llibre ‘Passejades per la Costera’, l’escriptor Toni Cucarella deia que aquesta és una comarca murallada, tancada a pam i forrellat pels designis de la natura, per les muntanyes que envolten aquest territori d’un poc més de 500 quilòmetres quadrats i que li atorguen la seua particular fisonomia. Una comarca diversa que és la suma de tres comarques naturals: l’Horta de Xàtiva, la Costera de Ranes i la Vall de Montesa.

És aquesta orografia la que fa que la Costera es comunique amb l’exterior a través dels ports: amb la Valldigna pel Port de Simat, amb la Ribera, pel port de Càrcer, amb Castella, pel port d’Almansa, i amb la Vall d’Albaida, pel port d’Olleria. Territori de pas, on comença l’horta i acaba el secà, cantava Raimon en “Jo vinc d’un silenci”.

Una comarca protegida per talaies com el Puig, el Castell de Xàtiva, Santa Anna, la serreta de Torrella, l’Alt de la Carrasposa o el Castell de Montesa. Terra de serres i serralades que preserven encara paisatges i paratges sorprenents. Una comarca travessada per rius, banyada per fonts, i beneïda generosament amb els fruits que proporcionen una terra rica i un clima benigne.

Atributs que expliquen que tants pobles i civilitzacions s’hi assentaren, des dels neandertals que habitaren la Cova Negra, passant pels ibers, que deixaren importants petjades en les Alcusses de Moixent. Terres sotmeses també per l’imperi romà i que feren durant segles els pobladors islàmics que domaren l’horta a través d’una insuperable xarxa de sèquies. Vergel d’aromes fruitals que conviu a la Costera amb el bell paisatge de secà dominat per la vinya. Indrets d’una bellesa captivadora.

Espai de pedres, racons i monuments que ens parlen de presoners llegendaris, de reis mítics i d’ordres religioses místiques. De relats èpics, històries d’intrigues i poder i episodis d’infàmia. Passejar per la Costera, visitar els seus pobles, és trobar-se de cara amb un passat històric ric i divers que s’ha sabut conservar i transmetre.

Contrastos i riqueses naturals i patrimonials que costa abraçar amb una sola mirada. Camins i històries que ens porten a uns altres camins i unes altres històries. Terra esplèndida i bella de muntanyes i valls que fan ressonar un eco mil·lenari. La simfonia de veus que ens connecta amb les arrels.

Xàvier Aliaga