Torrella és un poble agrícola de la Costera, amb el regadiu i els tarongers com a principal conreu. L'origen de Torrella prové d'una masia medieval fortificada, que va prendre el nom dels seus senyors, primer els Llançol i després l'any 1609 els cavallers Torrella. El mas fortificat va pertànyer al municipi de Xàtiva fins l'any 1707.
Enclavat dins del terme municipal de Torrella es troba el paisatge natural protegit anomenat la Serreta. Aquest indret acull principalment plantes aromàtiques, garrofers, pins, alzines i alguns tipus de bardisses pròpies de la zona. El lloc està situat en un paratge immillorable per gaudir d'unes magnífiques vistes, que abracen tota la vall de Xàtiva i els seus voltants.

Llocnou d'En Fenollet està integrat dins la vall de Barxeta. Limita amb les poblacions de Barxeta, Genovés i Xàtiva, i es troba entre la muntanya del Puig i el riu Manuel. L'origen del poble i el seu nom provenen del llinatge dels Fenollet, família de gran importància a la comarca durant el període posterior a la conquesta. La família Fenollet tenia drets senyorials a Annauir, el Genovés i Llanera de Ranes. L'actual territori de Llocnou formava part de les Capçades del Puig, camps de vinyes plantats durant l'època islàmica. Les vinyes van ser substituïdes aquí pels primers conreus d'arròs als segles XVIII-XIX, i va néixer el nom de Plantades del Puig

A ponent de la Costera hi ha la Font de la Figuera. El seu extens terme municipal es troba dins la zona vitivinícola de les Terres dels Alforins, que inclou també els nuclis de Moixent i Fontanars dels Aforins. Un secà on es produeixen vins de gran qualitat. Donada la importància del cultiu del vi, és imprescindible visitar el Museu Històric-Etnològic de la Costera, situat en un celler restaurat de finals del segle XVIII.

Rotglà i Corberà és un municipi de la comarca de la Costera que limita amb els municipis de Llanera de Ranes, la Granja de la Costera i la Llosa de Ranes. Originàriament eren dues masos musulmans independents, que després de la conquesta van passar a mans de cavallers i ciutadans de Xàtiva. Cal dir que l'any 1520 van patir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva. L'any 1854 els dos nuclis urbans es van fusionar en un sol municipi.
Com a altres pobles de la Costera, aquest lloc ha estat habitat des de l'antiguitat. Al seu voltant s'han trobat diversos jaciments arqueològics: al jaciment de Carraposa, d'època preromana, es van trobar ofrenes funeràries i ceràmica ibèrica; al jaciment de Coroneta, ceràmica ibèrica i àmfores fenício-púnices; i al jaciment de Gars es van descobrir les ruïnes d'una vil·la romana.

En un suau pendent de la Costera de Ranes es troba Llanera de Ranes. Originàriament aquest poble era un annex de la desapareguda masia de Cairent, que abans de l'expulsió dels moriscos tenia 32 cases. L'any 1650, Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví va rebre el títol de marquès de Llanera, d'on pren el nom el poble.
Una de les devocions seculars dels habitants del poble és el joc de Pilota Valenciana. Practicada des de sempre als carrers del poble, la seva història compta amb una figura destacada en aquest esport: Emili Revert i Martínez, el Xiquet de Llanera, que va ser un gran jugador a principis del segle XX.

El Genovés era una masia àrab pertanyent a la Xàtiva musulmana. Després de la conquesta de Xàtiva, Jaume I va cedir el mas a un metge anomenat Baldovino i al seu germà Giovanni, de Gènova. Des d'aleshores s'anomena Alquería del Genovés, com abans era coneguda com l'Alqueria del Xiu, fins que l'any 1762, després de diverses vicissituds històriques, es va independitzar de Xàtiva.

Xàtiva, coneguda com la ciutat de les mil fonts, és la capital de la comarca de la Costera. Es troba entre la conca del riu Albaida i el seu afluent el riu Cànyoles. El seu terme municipal comprèn els districtes de Torre de Lloris, Annauir i Sorió.
Sota la serra de Vernissa i coronat pel seu magnífic castell es troba el seu nucli històric i monumental. Xàtiva ha tingut un paper fonamental en la història de la comarca, ja que va ser seu episcopal en època visigoda, va viure un període d'esplendor durant la dominació musulmana i després de la conquesta cristiana es va convertir en la segona ciutat del regne.

A la plaça del poble, on antigament hi havia el palau de la família Tallada, hi ha l'església parroquial de la Mare de Déu del Roser construïda al segle XVI. A la dreta de la seva façana hi ha un bell retaule de taulellets del segle XVIII que representa la Trinitat, Sant Bartomeu i Santa Maria Magdalena.

Novetlè celebra les seves festes patronals l'última setmana d'agost en honor a la Divina Alba, Crist del Perdó, Sant Diego i la Mare de Déu del Roser. Les activitats que es realitzen barregen el caràcter religiós amb el lúdic. Cal destacar la Processó del Sant Crist del Perdó, molt popular a tota la comarca.

L’Alcúdia de Crespins és una població de la Costera situada en la vorera esquerra del riu Cànyoles a la falda sud de la serra d’Enguera. El riu dels Santso riu Nou brolla al terme de l’Alcúdia de Crespins, al paratge conegut com el Naixement i molt a prop de la zona de bany del riu Nou. Les seues terres són irregulars; en els marges del riu són abancalades i al nord formen suaus pujols.

Vallés és un petit municipi de la Costera situat a la riba esquerra del riu Cànyoles. Molt a prop del molí del Vallés i de l'assut de Mesos, el municipi està regat pel rec de Ranes, que es remunta almenys al segle X. Vallés està documentat al segle XIV com el mas de Jaume Vallés. Tenia 18 cases quan el cavaller de Xàtiva Bernat Sanç la va repoblar amb antics cristians l'any 1609. Al Vallés hi ha el Palau de Sanç, una de les joies arquitectòniques del gòtic civil valencià del segle XV. Es troba en un extrem de la plaça Major, molt a prop del riu Cànyoles, des d'on podem gaudir d'unes magnífiques vistes de la serra de Vernissa i de la ciutat de Xàtiva.

Montesa és un municipi històric de la Costera amb un castell impressionant que és visible des de molts punts de la comarca.
El Castell de Montesa està declarat monument històric-artístic i va ser durant segles la seu de l'orde de Montesa. Destruït per un terratrèmol i les seves rèpliques l'any 1748, només es poden reconèixer algunes parts del que va ser el Sagrat i Reial Convent de l'orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama.

La Llosa de Ranes és un poble acogedor que ha sabido conservar els seus rasgos culturals i identitaris i on els visitants poden gaudir de nombrosos llocs d'interès. El casco urbano descansa sobre un monte, en la cumbre del cual se encuentra la ermita de Santa Anna. La mitad del término municipal es abrupta y montañoso. El resto es dedica a los cultivos de regadío, en la llanura aluvial del río Cànyoles.

Canals és un preciós municipi de la Costera situat a l'esquerra del riu Cànyoles. Els seus orígens es remunten a l'antiguitat i ja en temps d'Al-Andalus era l'enclavament que regulava les aigües del riu dels Sants, imprescindibles per al regadiu de bona part de la comarca. Canals és bressol del papa Calixt III i forma part de la Ruta dels Borja, que recorre els pobles i ciutats vinculats a la família valenciana més universal: els Borja.

Vallada és un municipi històric de la comarca de la Costera, situat a la vall de Montesa als peus de la serra de la Serra Grossa. La zona té unes característiques geològiques especials i una flora i fauna molt singulars.
Els jaciments arqueològics trobats són abundants i molt diversos, ja que pertanyen a èpoques diferents, destacant la Cova de Mosseguellos del Paleolític superior, els assentaments de l'edat del bronze, la vil·la romana dels Horts i el Castell. Moltes de les peces trobades es conserven a l'interessant Museu Arqueològic Municipal de Vallada.

Moixent és un municipi històric de la comarca de la Costera situat entre els nuclis de Vallada i Font de la Figuera, al peu de la Serra Grossa. Té un extens terme municipal on l'agricultura tradicional de vinya, olivera i altres conreus donen pas a noves economies sostenibles: masies rurals, espeleologia, ciclisme i enoturisme. Aquí s'elaboren alguns dels millors vins del territori valencià.

La seva ubicació, lluny d'importants canals de comunicació, fa de La Granja de la Costera un lloc molt tranquil. El poble està situat en una plana natural envoltada de camps de conreu. Les seves terres es dediquen principalment a cultius fruiters de regadiu, principalment tarongers.

Barxeta. La seva ubicació, lluny d'importants canals de comunicació, fa de La Granja de la Costera un lloc molt tranquil. El poble està situat en una plana natural envoltada de camps de conreu. Les seves terres es dediquen principalment a cultius fruiters de regadiu, principalment tarongers

Cerdà és un xicotet municipi situat en la línia de pobles de la Costera de Ranes. Va sér una antiga alqueria propietat dels Ferran, que més tard va passar a mans dels Cerdà. Entre el seu patrimoni històric destaca el Palau del Marqués de Montortal d’orígens moriscos (segle XVI) o l’església parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, de principis del segle XVI.