Rotglà i Corberà
Rotglà i Corberà és un municipi de la comarca de la Costera que limita amb les localitats de Llanera de Ranes, la Granja de la Costera i la Llosa de Ranes. Originàriament van ser dues alqueries musulmanes independents, que després de la conquesta van passar a mans de cavallers i ciutadans de Xàtiva. Cal dir que en 1520 van patir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva. En 1854 els dos nuclis urbans es van fusionar en un sol municipi.
Com en altres pobles de la Costera, aquest lloc ha estat habitat des d’antic. Al seu voltant s’han trobat diversos jaciments arqueològics: al jaciment de Carraposa, d’època prerromana, es van trobar depòsits funeraris i ceràmiques iberes; al de la Coroneta, ceràmiques iberes i àmfores fenici-púniques; i al jaciment del Gars, es van descobrir les ruïnes d’una vila romana.
Al seu terme nombrosos aqüífers i filtracions donen lloc a les nombroses fonts del municipi: la font de la Porta, la de Fidel, la del Canari i la font de Canya.
Dins del poble cal destacar el antic sequer de tabac, edifici que s’ha recuperat i restaurat donant valor a les seues naus, a les quals se’ls ha concedit una funció social, cultural i de servei als veïns. Una part de l’edifici es l’actual seu de l’Ajuntament. Dins es troba el Museu del Tabac on podem coneixer la història del municipi a través d’una activitat tradicional com va ser l’elaboració de tabac.
L’església principal de Rotglà-Corberà es la de Sant Joan Baptista. En la mateixa plaça estava ubicat l’antic palau senyorial dels Rotglà, del qual encara es conserven indicis de la seua existència en una de les cases. Un altre edifici amb interès es l’antiga Venda del Rei de la qual es conserva unicament la façana amb els arcs de les finestres i portes així com una inscripció que data de la meitat del segle XVIII. Dins nucli urbà es troba l’ermita de la Verge del Socors -coneguda popularment com la Capella de la Socorreta-. Cal destacar un dels edificis més antics de la comarca de la Costera, l’anomenada Torre Blanca, una fortalesa medieval emblanquinada que actualment es troba restaurada.
