Vés al contingut

Sant Francesc

Es tracta d’una església d’estil gòtic cistercenc construïda en la segona meitat de segle XIV. És l’únic vestigi arquitectònic del desaparegut convent de Sant Francesc, fundat per Jaume I, del qual formava part. Per la proximitat amb els palaus de la noblesa xativina es va convertir en panteó de les famílies més il·lustres de Xàtiva. Ací van ser sepultats nombrosos personatges com el Comte d’Urgell, pretendent a la Corona d’Aragó al Compromís de Casp, les germanes de Calixt III, els avis d’Aleixandre VI, el darrer Mestre de l’Orde de Montesa i molts membres de famílies importants de la Costera.

El conjunt es va veure afectat per l’incendi del segle XVIII, sent restaurat i revestit segons els gustos de l’època. El 1976 es va eliminar la volta barroca, deixant l’estructura gòtica original.

L’església consta d’una única nau amb arcs apuntats i coberta de fusta a dues aigües. Així mateix, presenta set capelles laterals de creueria entre els contraforts interiors, on s’obrien finestres de traceria gòtica. Destaca en el seu interior el retaule de la Verge de la Llet, realitzat per Valentí Montoliu, que pertany a l’escola Morellano-Aragonesa.

Sant Domènec

Sant Domènec és un antic convent dominic construït entre el segle XIII i XIV a petició del rei Jaume II. Els dominics van arribar a Xàtiva per a ocupar el lloc d’un altre orde religiosa dissolta. Compta la tradició que van tindre estudis d’hebreu, quan les tres cultures: l’àrab, cristiana i jueva convivien enriquint la vida cultural de Xàtiva, que en aquell moment era la segona ciutat més important del regne.

Després de la Desamortització dels béns eclesiàstics, el 1837, l’immoble va patir nombroses transformacions fins al seu enderrocament progressiu, del qual únicament es va preservar l’església. El 1982, ja en poder de govern municipal, el convent es va declarar Bé d’Interès Cultural i es va procedir a la restauració del temple. D’estil gòtic, posseeix una planta de nau única amb sis arcs de diafragma apuntats. Així mateix, es pot visitar una reconstrucció de la sala capitular i de l’ala sud del claustre. Actualment l’edifici allotja el Museu del Corpus, amb l’exposició permanent dels elements d’aquesta tradicional festa.

Sant Pere

L’església de Sant Pere Apòstol remunta els seus orígens al segle XIV i se situa en el centre de l’antic barri del mercat. La seua estructura era senzilla, presentant una planta rectangular d’arcs diafragma que dividien la nau en quatre trams, així com una torre adossada a la capçalera. L’edifici ha patit diverses transformacions, sent la més destacable l’esdevinguda després de l’incendi de 1707, que va dotar a l’església de la concepció barroca i rococó de l’època. No se sap amb seguretat, però es creu que l’ampliació de la nau i la col·locació de capelles va ser anterior a l’incendi.

L’aspecte actual és conseqüència d’una restauració, realitzada entre 1988 i 1995, que permet observar les diferents etapes per què ha passat l’edifici (segles XIV a l’XVIII). Destaca la sostrada de fusta policromada original, a més de l’últim tram i la capçalera, que s’han deixat amb el recobriment rococó a manera de testimoni. Així mateix s’han eliminat les capelles i han aparegut al subsol 26 criptes.