La Ruta dels Borja a la Costera
La Costera presumeix de ser el bressol de la família Borja, una de les més poderoses del Renaixement. La família assolí fama universal amb dos papes, Alfons de Borja (Calixt III, 1456-1458) i el seu nebot Roderic de Borja (Alexandre VI, 1492-1503). Una de les maneres més suggerents de visitar la Costera és recórrer els indrets que van tindre relació amb la cèlebre família.
La Ruta dels Borja a la Costera
Seguint la ruta dels Borja coneixeràs la Costera des d’una perspectiva diferent, una a la que t’ajudarem a veure les nostres terres i el nostre patrimoni des de la perspectiva d’un llinatge que va brillar i va voler dominar el món.
Les arrels de la família
Els Borja van ser una més de les famílies que van arribar amb la conquesta cristiana, llinatges que a canvi de conquerir i colonitzar rebien propietats als seus dominis. Al segle XIII trobem cavallers amb el cognom Borja als territoris que envolten Xàtiva.
LA TORRE DELS BORJA
Fins a mitjan segle XIV, els Borja van ser una família més de cavallers. Però a partir de la Guerra de la Unió, l’exercici de magistratures municipals i l’adquisició de senyorius els permet reforçar la seua posició econòmica. Els seus dominis comprenien un extens territori esguitat d’alqueries senyorials, una de les quals, la Torreta, pertanyia als Borja. Actualment en el terme de Canals, és coneguda com la Torre dels Borja, on va nàixer el papa Calixt III.
EL PALAU GÒTIC
El palau que l’envoltava és del segle XIV i estil gòtic i va aprofitar les restes de la muralla i la torre musulmana que romania abandonada. El 1506 va ser venuda pels Borja junt al senyoriu a l’Ajuntament de Xàtiva. Sabem que el 1758 va ser restaurada i en 1847 venuda a particulars que la van aprofitar per a les seues vivendes. Finalment el 1995 va ser adquirida i restaurada per l’Ajuntament de Canals.
ORATORI DEL PALAU DELS BORJA
Front a la torre i formant part del complex de l’antic palau trobem l’església de la Torre o de la Santa Creu, antic oratori del palau. Construïda al segle XIV en l’estil gòtic de conquesta i amb una única nau de planta quadrangular. Edificada amb murs de pedra i morter i coberta a quatre aigües. A la seua restauració es van recuperar pintures murals de gran valor.
LES PINTURES DE L'ORATORI
Aquestes representen les figures de Josep de Natzaret amb el Nen, i de Sant Vicent Ferrer amb Calixte III de nen i de Sant Francesc de Borja, amb inscripcions al·lusives, en castellà i valencià de l’època. Les pintures són d’estil barroc, encara que té juxtaposicions renaixentistes com a conseqüència d’intervencions realitzades en 1721.
Xàtiva, Capital Borja
Tot i que ja hem vist que les dues branques dels Borja tenien relació amb Canals i la Torre, va ser Xàtiva on aquest llinatge tenia la seua seu principal. Els Gil de Borja, com eren coneguts, formaven part de la petita noblesa de Xàtiva, hereus dels cavallers de conquesta que havien arribat amb Jaume I a la ciutat. Van gaudir d’un poder creixent a la ciutat pel seu paper polític amb matrimonis amb altres famílies nobles com els Fenollet o els Escrivà I també de la seua relació amb les cases nobles de més renom com els Comtes d’Urgell.
CASA NATALÍCIA D'ALEXANDRE VI
En la plaça d’Alexandre VI, dita dels Borja en l’època medieval, es troba la casa on vivia la cèlebre família en 1378. Ací va nàixer Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, com recorda una placa. Va pertànyer a la família durant generacions posteriors. A mitjans del segle XV va ser reformada.
ESGLÉSIA DE SANT PERE
D’estil gòtic de conquesta, es va construir a mitjans de segle XV. Roderic de Borja, futur Alexandre VI, va ser batejat al temple el 1432. Consta d’una sola nau amb tres arcs diafragmàtics i un enteixinat mudèjar. A la darreria del segle XVII va ser sotmesa a una reforma barroca.
ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC
A la darreria del segle XIV els Borja tenien una capella funerària en aquesta església, que per la seua ubicació en la zona aristocràtica del carrer Montcada, es va convertir en panteó de part de la noblesa. Hi van ser soterrats Catalina de Borja, germana de Calixt III, els avis de Roderic de Borja i altres parents. El 1470 les restes va ser traslladades a la Col·legiata.
LA CAPELLA DE SANTA ANNA
El 1444 Alfons de Borja, que ja és cardenal, mamprèn la construcció de la Capella de Santa Anna a la Seu de Xàtiva. Malauradament aquesta capella va ser destruïda per reformes posteriors. Finalitzada el 1452 el cardenal Borja fa traslladar allà les restes dels seus avantpassats per tal de fer-la servir com a capella mortuòria familiar. Tot i que la capella va desaparéixer en les successives reformes de la Seu, encara es conserva el Retaule de Santa Anna.
RETAULE DE SANTA ANNA
El cardenal Alfons de Borja, va encarregar a Pere Reixach en 1452 un retaule per a la capella de Santa Ana, protectora de la Família Borja. En les cinc taules preservades es representa a Santa Anna, Sant Agustí i Sant Ildefons, el baptisme de Sant Agustí i la imposició de la Casulla a Sant Ildefons per la Mare de Déu. En la taula de San Idelfonso es representa un magnífic retrat del cardenal orant, tradició que es generalitza en aquestes dates.
PALAU DE L'ARDIACA
Tot i que no va ser construït pels Borja, al Palau de l’Ardiaca de la Seu podem trobar el seu escut coronant l’arc de carreus que li dóna entrada. Potser perquè Alfons de Borja va ocupar aquesta dignitat durant un temps.
L’ESPAI BORJA
Fundat com a hospital reial per Jaume I el 1244, reconstruït segles després, és un dels monuments més bells i interessants de Xàtiva. A l’antiga capella gòtica de l’Hospital Reial podem trobar l’Espai Borja.
Territori Borja
El poder creixent dels Borja els va permetre estendre els seus senyorius per la comarca. Anna, Navarrés i Xella van entrar a l’òrbita de la família, tot i que la divisió per herències i la continua compravenda de títols per part de la noblesa va causar que aquest Territori Borja no fora homogeni i continu en el temps. Més enllà de la comarca i els territoris veïns, els Borja van aconseguir senyorius a Llombai, Albalat de la Ribera, Torís i, sobretot, al Ducat de Gandia. Fora del regne de València, els Borja, fruit del seu paper polític internacional, senyorejaven terres a Itàlia, França i Castella.
LA LLOSA DE RANES I ELS BORJA
Un altre poble de la Costera amb el que els Borja van mantenir relació és la Llosa de Ranes. No debades, allà hi van edificar l’ermita de Santa Anna. Situada al cim del turó del mateix nom, ofereix vistes extraordinàries de la Costera, la Canal i la Ribera. Amb la consolidació del domini cristià es va reconvertir en una ermita primitiva. No és d’estranyar aquest canvi d’ús atenent a què una de les funcions dels ermitans era avisar de les tempestes que s’acostaven i d’altres perills com possibles invasions o incendis.
L'ERMITA DE SANTA ANNA
EL PAM DE DÉU
Heu de creure i pensar, i pensar i creure que fa molts i molts anys l’actual cim de Santa Anna i el penyal del Puig eren part d’una mateixa serra. Aquesta serra formava una poderosa muralla de pedra viva, escarpada i agrest, en el capdamunt de la qual ja hi havia les dues ermites que encara avui podem contemplar. Aquestes dues ermites estaven situades una enfront de l’altra, separades tan sols per una esplanada polsegosa. Llegenda completa
Calixte III. Alfonso de Borja
Calixte III. Alfons de Borja. Canals, 31.XII.1378 – Roma, 6.VIII.1458. Jurista i Papa.
Fill de Doménec i Francina, primogènit de la seua família va tenir quatre germanes: Isabel, Joana, Catalina i Francisca. Va estudiar a Xàtiva i Lleida on es va doctorar en dret canònic (1411) i civil (1416). Des de molt jove va participar de l’administració reial, així en 1408 ja assessorava el batlle de Lleida al mateix temps que anava pujant en l’escalafó eclesiàstic. El 1417 s’incorpora a la cancelleria reial d’Alfons el Magnànim i passa a la cort on arriba a ser conseller reial, regent de la cancelleria i membre permanent del Consell Reial Suprem. El 1420 acompanya al rei a Itàlia i a canvi dels seus serveis va obtenint noves dignitats eclesiàstiques, culminant amb la consecució de l’arquebisbat de València en 1429. Aquest títol el va rebre en premi pel seu paper en la resolució del Cisma d’Occident i la reintegració definitiva dels papes de Peníscola a l’obediència de Roma.
Alexandre VI. Roderic de Borja
Xàtiva, c. 1431 – Roma, 18.VIII.1503. Papa.
Roderic va nàixer a una família de la noblesa xativina fruit del matrimoni de Jofré de Borja i Isabel de Borja (germana d’Alfons de Borja/Calixte III). Va ser el tercer de cinc germans. El 1437 després de la mort de son pare, la família es va traslladar a València per tal de viure amb el seu oncle Alfons que ja era arquebisbe de la ciutat. Amb el seu poderós suport va iniciar una ràpida carrera eclesiàstica que li va donar càrrecs a València i Lleida. El 1449 acudeix a Roma cridat pel seu oncle, que ja és cardenal, on va és educat per l’humanista Gaspar de Verona fins que marxa a Bolonia a estudiar dret i on es va doctora en 1456.
L’empremta Borja
La família Borja va perdurar en el temps i es va expandir pels estats de les penínsules ibèriques i italianes, França i les colònies americanes. En alguns pobles de la Costera encara roman el cognom Borja, sobretot a Montesa. No sabem si aquestes persones tenen relació amb el famós llinatge Borja, però ens agrada pensar que sí. En tot cas, l’empremta Borja continuarà a les nostres terres en altres figures destacades de la nostra història.
DOS GERMANS BORJA I ELS CASTELLS DE LA COSTERA
Els germans Galceran i Didac de Borja van ser destinats pels seus pares a carreres religioses, el primer com a Frare-Cavaller de l’Orde de Montesa -on va arribar a ser Mestre- i el segon com a clergue. Això no va ser obstacle per a unes agitades vides que els van portar a assassinar a un rival polític, Dídac d’Aragó fill natural del Duc de Sogorb. Dídac de Borja va ser finalment apressat al castell de Xàtiva i decapitat en 1562. Anys després el seu germà Galceran va ser condemnat a passar deu anys reclòs al castell de Montesa.
SANT FRANCESC DE BORJA, EL TERCER PAPA (NEGRE)
Després d’una vida com a noble Marqués de Llombai i Duc de Gandia, Francesc de Borja (1510-1572) va ingressar a l’Orde dels Jesuïtes. Potser fugia del térbol panorama polític de l’època al que els seus germans Galceran, Dídac i Felip van continuar participant de forma més activa. El 1565 va ser nomenat Superior General d’aquesta orde, un càrrec amb tant de poder que és conegut també com a Papa Negre, per l’hàbit negre que vesteixen els jesuïtes. Un segle després de la seua mort va ser canonitzat el 1671.
ELS BORJA I EL RENAIXEMENT
Els papes Borja van impulsar la introducció del renaixement italià a València en encomanar a Paolo di San Leocadio i Francesco Pagano pintar la volta de la Catedral de València. També com a cardenals i papes van ser també uns mecenes que van consolidar les carreres d’artistes com Leonardo Da Vinci, Miguel Àngel, El Bosco o Tiziano.
DOS BORJA QUE MAI VAN XAFAR LA COSTERA
Al Palau de l’ardiaca de la Col·legiata, sobre la noble porta dovellada, hi ha l’escut de Calixt III i altres dos escuts de la branca Borja-Oms, que podrien pertànyer a Cèsar Borja, encara que no es té constància del fet que César Borja visitara mai la Costera. El mateix es pot dir de la seua coneguda germana Lucrècia.