La Ruta de l'aigua de la Costera
Aigua domesticada per l’home des de fa centenars d’anys i que ha creat uns camins, uns paisatges, una riquesa i tota una sèrie d’infraestructures de l’aigua, que ha estat part fonamental i primordial per a la vida dels habitants de la Costera.
La Ruta de l'aigua de la Costera
Aigua domesticada per l’home des de fa centenars d’anys i que ha creat uns camins, uns paisatges, una riquesa i tota una sèrie d’infraestructures de l’aigua, que ha estat part fonamental i primordial per a la vida dels habitants de la Costera.
La vida al cos de la Costera
L’aigua és vida a tots els llocs, però a la Costera aquesta relació ha estat íntima i estreta i bona part de la nostra vida i història ha seguit els camins traçats per l’aigua als rius, barrancs i sèquies o girat al voltant dels punts on aquesta s’acumulava o es podia aprofitar. Ser l’enllaç entre els regadius extensos de les hortes i els dominis del secà ha causat que gaudim d’un patrimoni de l’aigua d’una riquesa i varietat difícil de trobar a altres indrets.
L’ itinerari vos permetrà visitar els paratges millor conservats del nostre entorn natural hídric però també conèixer com la gent de la Costera ha trobat mil maneres de gaudir de l’aigua i transformar-la en vida, en força o en cabals per al rec.
Vos convidem a fer amb nosaltres aquest camí al que mai deixarem de sentir la remor de l’aigua corrent o el so rialler de les gotes d’aigua en colpejar més aigua o la pedra. Una ruta per les venes que portaven i porten la vida al cos de la Costera.
El Riu de Barxeta, natura i història.
Al riu de Barxeta podem trobar interessants formacions i espècimens vegetals com ara canyissos, bogues, créixens, campanetes de la corretjola, canyes, salzes, tamarius, xops i oms. Aquesta vegetació i les seues aigües són el substrat bàsic que manté una fauna que inclou espècies autòctones com l’anguila, el barb o la madrilla junt a altres foranes com les carpes. Junt als peixos i alguns invertebrats podem trobar altres espècies com la rata d’aigua, mamífers caçadors (genetes, teixons, mosteles, etc.), colobres d’aigua, tortugues de rierol i amfibis.
També és la llar de nombroses espècies d’aus com ara el blauet, l’abellerol, el rossinyol o les caderneres. De forma puntual es poden trobar altres aus com ara els agrons o els collverds que es desplacen des de marjals properes o fan parades en desplaçaments més llargs.
El Genovés i Alboi, fonts, camins d’aigua i rius de natura.
Xàtiva la de les mil fonts
L’origen d’aquest sistema és al menys andalusí, si no és anterior. Al segle XVIII es comptabilitzaven més de nou centes fonts a la ciutat dividides en tres classes: Les reals -monumentals i mantingudes per la ciutat-, les veïnals -a càrrec del veïnat d’un carrer o barri i les particulars que brollaven als domicilis particulars. No de bades, Xàtiva és coneguda com “la ciutat de les mil fonts”.
La Ruta de l'Aigua
Al nucli històric de Xàtiva s’ha habilitat una ruta que permet visitar algunes de les fonts més senyeres de la ciutat. Una manera refrescant de conèixer els carrers i el patrimoni dels socarrats i la seua evolució al llarg de la història.
Els banys i les fonts.
El balneari i l'ermita de Santa Anna
La Cabrentà, natura i persones
La Costera de Ranes.
El Riu dels Sants
Les sèquies i els llavadors
Altres pobles de la Costera, com Cerdà o Torrella limitaven amb la sèquia de Ranes que els abastia d’aigua de rec i d’ús domèstic. A Cerdà encara podem gaudir d’un llavador que aprofitava aquestes aigües.
El Bosquet, la Font i la vida de l’aigua.
Al darrer terç del segle XVIII es va mamprendre la iniciativa de construir un pantà a aquest paratge que permetera millorar la irrigació local. L’embassament es troba al centre d’una foia tancada, entre les muntanyes del Picaio, serra de la Talaia, Corvatelles i la Balarma. A hores d’ara, l’embassament té unes dimensions de cent per dos-cents metres aproximadament i una fondària mitjana d’uns huit metres. La seua capacitat és d’uns 160.000 m3 que reguen una superfície d’un poc més de quatre hectàrees.