Vés al contingut
Festes i tradicions
cultura i arrels

Festes i Tradicións

El caràcter festiu dels valencians es manifesta a la Costera de manera única. Un llegat cultural extraordinàriament popular, ric i divers. S’hi barregen les festes religioses i les profanes, algunes amb origen en els canvis estacionals i cicles agrícoles, sempre adobades amb la música de les bandes.  D’interès especial són les festes del foc, les fires, la processó del Corpus i les dansades.

Les Fires

Molts municipis de la Costera tenen les seues pròpies fires, algunes de les quals històriques. Un calendari festiu i firal molt arrelat dins del territori valencià, destaca la Fira de Xàtiva, des de 1250 per privilegi del rei Jaume I i que se celebra del 15 al 20 d’agost, és una de les fires més emblemàtiques del territori valencià. Al maig el Genovès celebra  les festes patronals en honor de Sant Pascual junt amb la Fira Tradicional Valenciana, als seus carrers es recreen les fires tradicionals d’antany amb demostracions diàries de tallers artesanals, activitats lúdiques i artistiques, al maig també es celebra la Mostra de vins dels Terres dels Alforins, una cita per als amants del vi i que engloba diferents activitats: tastos de vins, degustacions gastronòmiques i activitats culturals. També al voltant del vi, en la Font de la Figuera se celebra la fira gastronòmica del vi Tasta la Font, una mostra que ofereix una selecció de la seua artesania culinària i vinícola. Vallada celebra en octubre, la Mostra alimentaria de la Costera on llauradors, formatgers, forners, vinaters, cuiners, cervesers, carnissers i artesans, exposen els productes de la comarca.  La Fira de setembre de Canals se celebra amb gran varietat d’activitats i on se sumen els col·lectius culturals, esportius i socials del poble. Des de fa pocs anys a Xàtiva se celebra al mes de febrer el Firall, una fira dedicada al cultiu i aprofitament culinari de l’all tendre de la Costera.

Les festes del foc

Les fogueres han anat assolint protagonisme al llarg dels segles en les festes dels pobles de la Costera. La seua construcció i plantà en les places majors dels municipis s’ha integrat en el ritual de la festa. La més important i coneguda és la que es crema el 16 de gener vespra de Sant Antoni Abat a Canals. És tan voluminosa que comença a muntar-se un mes abans, amb l’entrada de la primera soca el 8 de desembre.  El mateix dia, al poble veí de Cerdà, també ho celebren amb una foguera molt espectacular. A Montesa, el 20 de gener en honor a Sant Sebastià, patró del poble. I en l’Alcúdia de Crespins per Sant Onofre, al mes de juny. També és tradició en quasi totes les poblacions de la Costera fer fogueres en la Nit del ros o Nit de Sant Joan, la nit més curta del any, festa que era celebrada també pels musulmans.

El Corpus de Xàtiva

Documentada en el segle XIV, és una de les més antigues del territori Valencià. A partir de la dècada de 1980 es va iniciar un procés de recuperació d’aquesta processó, camí que ha portat a la seua actual esplendor. Participaven els gremis d’oficis, les autoritats municipals i eclesiàstiques. Se celebra en juny, sisanta dies després del diumenge de resurrecció. Consta de dues processons, la religiosa on desfilen personatges que representen escenes bíbliques i la civil que fou recuperada durant el segle XX. La processó compta amb nombroses danses i elements religiosos. Però sens dubte el més característic és La Moma. Vestida de blanc és l’element central de la dansa i encarna la virtut, mentre que els moms, vestits de roig i negre, representen els pecats capitals. Les figures que representen, al so d’una senzilla melodia interpretada amb dolçaina i tabal, simbolitzen la lluita de la virtut contra el pecat. La festa del Corpus comptà amb una considerable participació popular. A partir de l’inici de recuperació de la festa s’han anat incorporant les escoles de Xàtiva, els alumnes de les quals interpreten les diferents danses després d’assajar-les amb extrema cura, així com l’Escola de Danses de la ciutat. A la Casa de Santandreu, immoble que forma part de Sant Domènec, s’exposen els diversos elements que participen en la processó.

Les dansades

La Dansà de la Font de la Figuera està reconeguda com a Festa d’interés turístic Provincial. Un acte que es celebra dins de les festes patronals en honor a la Mare de Déu dels Xics el primer dijous de setembre i el dissabte següent. La festa va ser recuperada a mitjans del segle XX de la mà de Vicent Tortosa i Biosca, que va revitalitzar les danses animant a la joventut a ballar, uniformitzant la indumentària i la disposició dels participants al mig de la plaça i creant una dansà infantil. Actualment participen al voltant de 120 parelles abillades amb la indumentària tradicional fontina del segle XVIII. La Dansà de Xàtiva se celebra la vespra de la festa de la Mare de Déu de la Seu, el 4 d’agost a la nit. Té lloc en la plaça de la Seu i a continuació entra dins del temple on es fa la ronda i es canten albades. En la tardor, durant les festes del carrer de Sant Josep a principis d’octubre també es fa una nit de dansà i una vesprada de folies.

 

Setmana Santa de Xàtiva

És una de les més importants de la Comunitat Valenciana i una de les més antigues. La ciutat compta amb una Germandat de setze confraries i compta amb una gran participació ciutadana. Es tracta d’una manifestació religiosa amb un alt valor cultural i patrimonial, recentment declarada Festa d’Interès Turístic Provincial. Els seus orígens es remunten a finals de l’Edat Mitjana. En els arxius municipals es va perdre tota la documentació anterior a 1707 cremada en l’incendi de la ciutat. A continuació, durant el segle XVIII, la Setmana Santa arriba a la seva màxima esplendor. Segons documents de l’època, es troba entre les més destacades de tota l’àrea mediterrània.

Les romeries

La romeria a Santa Anna es celebra tots els anys a principis maig. Els veïns de la Llosa de Ranes recorren el camí que separa la plaça Major del poble fins a l’ermita de Santa Anna. La imatge de la santa és traslladada en una carreta arrossegada per cavalls i en l’ermita és rebuda amb una dansà, posteriorment hi ha una missa i, una vegada acabada, es canten els gojos a Santa Anna i la benedicció dels Termes. A continuació tots els veïns gaudeixen d’un esmorzar en la Pineda de Santa Anna i els seus voltants. El Porrat de Torrent de Fenollet es celebra el primer divendres de març per privilegi del rei Jaume I, és una romeria molt popular amb mercat tradicional on trobem tota classe de paradetes. Una devoció plena de curiositats, com la que protagonitzen els joves solters i solteres que volen trobar parella o que volen conservar-la. A  Xàtiva es celebra la romeria al Puig. Convocada per la plataforma Salvem el Puig i secundada per diverses associacions culturals i eclesiàstiques, té com a objectiu la recuperació de l’edifici gòtic del segle XIV. Es desenvolupa amb un ambient lúdic i festiu, en el qual no pot faltar la mistela, la mona, la dolçaina i el tabalet. També a Xàtiva el 19 de març és molt popular la romeria a Sant Josep que protagonitza la comunitat fallera. En l’acte participen activament la Junta Local Fallera, L’Escola de Danses de Xàtiva, la Colla la Socarrà i la Muixeranga de Xàtiva.

El cant d’albades

Aquesta variant del cant valencià d’estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes, ja documentada al segle XIV, és una tradició que es troba a les festes de la majoria de pobles de la Costera. El cant d’albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d’una part instrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet, i d’una part cantada a cappella pel cantaor i els sol acompanyar sovint el versaor, que és aquell qui inventa els versets. Sovint se sol interpretar a l’alba, aproximadament a les tres de la matinada, ja que les lletres solen ser crítiques amb els polítics, figures institucionals o rellevants de la població. Els versaors i els cantaors aprofiten les avançades hores de la nit i de la festa, per a poder realitzar una crítica, en major o menor grau de severitat.

Les Bandes de Música

La música és una de les arts més arrelades en el territori valencià i constitueix un tret important d’identitat col·lectiva en la Costera. La música està present durant tot l’any acompanyant el cicle festiu, o qualsevol acte cultural o d’altra mena. Quasi tots els pobles tenen banda pròpia, moltes de les quals són centenàries. La popularitat de la música de les bandes la converteix en part essencial i inseparable de les nostres festes.

Les Falles

Xátiva va ser la primera ciutat on es van plantar falles, després de València, en 1865. Al costat de les d’altres ciutats, han sigut declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Se’n planten 19 falles, una per cada comissió fallera, acompanyats dels corresponents monuments infantils. Aconsegueixen el seu punt àlgid durant la setmana fallera, que culmina el 19 de març. Són dies per a viure al carrer, amb visita obligada als monuments que satiritzen la realitat.

Moros, Cristians i Contrabandistes

Encara que és una tradició més arrelada en les comarques veïnes, les Festes de Moros i Cristians també es celebren a la Costera. Una festa amb més de cent anys d’història en poblacions de ponent com Montesa, Moixent, Vallada i la Font de la Figuera. Aquestes festes commemoren les batalles que es van lliurar durant la conquesta cristiana. Son testimoni de tot el període de rebel·lions sarraïnes, dels atacs de pirates barbarescos i de l’expulsió dels moriscos al segle XVII. L’acte central de la festa es la coneguda com Entrada Mora i Entrada Cristiana, es caracteritza per la seua espectacularitat, no sols pels vestits dels festers, sinó també per la participació de carrosses engalanades. Els seus grups de dolçaines i percussió interpreten música típica d’aquestes festes: marxes mores, cristianes i pasodobles. Una festa plena música, llum i color que commemora una part de la nostra història.

La pilota valenciana

El joc de la Pilota apareix per terres valencianes amb els cavallers de la conquesta. Al segle XV la seua pràctica i popularitat s’estenien des del propi rei, la noblesa, la cúria, el poble i els menuts de cada carrer. Es té constància que Ferran d’Aragó, el Duc de Calàbria, mentre estigué empresonat al Castell de Xàtiva, s’entretenia jugant a pilota en un espai que li van habilitar expressament en la fortalesa. Entre les diferents modalitats de pilota valenciana, la més jugada a la Costera és el Raspall, la qual es caracteritza perquè la pilota pot anar arran de terra i en aquest cas el pilotari ha d’efectuar el colp denominat raspada. Al Genovés es troba el Museu de la Pilota, espai dedicat a la història, la divulgació, i la investigació d’aquest esport, que compta a més amb un trinquet. Altres pobles que compten amb trinquet son Canals, Moixent, Llocnou d’en Fenollet i La Llosa de Ranes.