Xàtiva
Xàtiva, coneguda com la ciutat de les mil fonts, és la capital de la comarca de la Costera. Està situada entre la conca del riu Albaida i el seu afluent el riu Cànyoles. El seu terme inclou les pedanies de Torre de Lloris, Annauir i Sorió.
Sota la serra Vernissa i coronada pel seu magnífic Castell es localitza el seu històric i monumental nucli urbà. Xàtiva ha jugat un paper fonamental en la història de la comarca, ja que va ser Seu Episcopal en època Visigoda, va viure una etapa d’esplendor durant la dominació musulmana i després de la conquesta cristiana es va convertir en la segona ciutat del Regne.
Els seus carrers han sigut testimoni d’importants i dramàtics esdeveniments, com l’ocorregut durant la guerra de Successió espanyola, on Felip V va ordenar incendiar i arrasar la ciutat per la seua fidelitat als Àustries, canviant fins i tot el seu nom pel de San Felipe, fet que ha quedat gravat en la memòria dels xativins, coneguts des de llavors com socarrats. Com a venjança simbòlica d’un poble, el retrat de Felip V ubicat al Museu de Belles Arts, es troba cap per avall des de mitjans segle XX.
El patrimoni cultural de Xàtiva és immens. El Bellveret o la Costa del Castell va ser en un altre temps l’espai de la Xàtiva ibera, romana, visigoda, àrab i cristiana. Un espai obert que convida a visitar amb tranquil·litat llocs com les ermites de Sant Josep i de Sant Feliu, una de les més antigues del Regne de València. El nucli antic de Xàtiva va ser declarat Conjunt Històric-Artístic en 1982. És d’obligada visita l’Hospital Reial, una icona de l’arquitectura civil valenciana del segle XVI on es localitza l’espai Borja, i la Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda popularment com La Seu i molt a prop del antic convent dominic de Sant Domènec.
L’epicentre de la ciutat medieval es troba a la plaça de la Trinitat, envoltada d’edificis històrics com el Palau d’Alarcón del segle XVIII, el Convent de la Trinitat de segle XIV i el Reial Monestir de Santa Clara fundat al segle XIV, on Beatriz de Borja va ocupar el càrrec d’abadessa. Al carrer Montcada, la noblesa va edificar els seus palaus i encara avui conserven les seues portades de pedra, escuts heràldics i balcons de forja i ceràmica. L’església de Sant Francesc és d’estil gòtic cistercenc i va ser panteó de les famílies més il·lustres, com els Borja.
Podem aprofundir en la història de la ciutat visitant els seus interessants museus: el Museu de Belles Arts, que compta amb una de les col·leccions pictòriques públiques més importants de la Comunitat Valenciana, amb obres de Ribera, Goya, Vicente López, Santiago Rusiñol, Benlliure i Antoni Miró, entre molts altres; el Museu de la Col·legiata, amb una col·lecció important d’art sacre i destacades mostres d’orfebreria relacionades amb la litúrgia i els Borja; i el Museu de l’Almodí, on s’exposen peces que van des dels primers vestigis del Paleolític fins els temps en que pertanyia a les terres d’Al-Àndalus.
Un dels principals reclams turístics és el Castell, una doble fortalesa d’arrels iberes i romanes que s’erigeix com un dels monuments més visitats de la Comunitat Valenciana. Ja va tindre protagonisme durant les campanyes d’Anníbal i en el període d’Al-Àndalus. Més tard va consolidar la seua importancia en temps del Regne de València, en les guerres contra Castella, en les de Germanies i en la de Successió, així com també va ser presidi d’il·lustres condemnats.
