Moixent vivirá el retorno de la Mostra de Terres dels Alforins el 7 de Mayo

Per Jaime Nicolau al web “5barricas”

El mundo del vino va volviendo poco a poco a la senda de la normalidad y con ella y con la primavera llegan los brindis de alegría y confraternidad de eventos con mucha tradición. Y si de esta última se trata no hay una zona productora que sea capaz de ponerla más en valor que los viticultors i productors de Terres dels Alforins. Agenden el próximo 7 de mayo porque la 9ª Mostra de Terres dels Alforins regresa en el mismo punto en que se quedó: Moixent. Dos años después de aquel parón forzado por la pandemia en 2020, regresa una cita que es capaz de aunar como pocas tradición, cultura, vino, gastronomía y música en directo en una jornada inolvidable.

Desde las 11 de la mañana y hasta las 19,30 de la tarde de ese sábado 7 de mayo, 11 bodegas del triángulo mágico que conforman Moixent, La Font de la Figuera i Fontanars dels Alforins participan en un evento que tomará las calles de la primera de las localidades (recordemos que La Mostra de Terres es itinerante por los tres municipios de manera anual). Los vinos de Celler del Roure, Bodegas Arráez, Los Pinos, Dani Belda, Rafa Cambra, Los Frailes, Bodegas Enguera, Cooperativa Sant Pere, La Viña, Clos Cor Ví y Clos de Lôm serán los encargados de mostrar al público por qué Terres dels Alforins es la joya de la corona de la Denominación de Origen Valencia, como bien corrobora la crítica especializada a nivel mundial, ejemplificada en el nombre propio de Robert Parker, rendido a los vinos elaborados en esta zona productora.

El formato de La Mostra es una entrada que tiene un precio de 10 euros, que incluye cinco degustaciones y una copa de cristal serigrafiada en propiedad. Junto a la oferta vitivinícola también encontrarán otras degustaciones como el Arròs al Forn y otras especialidades de A Leña Cocina Rural, o els gaspatxos de Los Carasoles. En ambos casos las degustaciones se adquieren directamente en estos dos establecimientos. También el embutido local y otras especialidades estarán presentes en el evento de la mano dels Festers 2022 con Entrepans i menjar de Moixent. Toda esta oferta se ve complementada por la fantástica hostelería moixentina y productores artesanos de aceite o del oficio del esparto.

Y para que la jornada sea completa no podía faltar la música en directo. Dos actuaciones acompañarán al público durante todo el día. Por la mañana será el turno de La Romántica del Saladar, una banda nacida en Jávea que es capaz de generar diversión y buen rollo a través de los intrumentos de viento. Por la tarde, todo el público bailará al ritmo de la banda Limbotheque, que va del pop al jazz pasando por el swing más divertido… diversión garantizada.

Més informació: https://youtu.be/guJq0Q7A-YM

Xàtiva commemorarà el mil·lenari del Collar de la Coloma amb més d’una vintena d’actes d’abril a desembre

Destaquen la presentació d’una reedició i una edició de luxe del llibre, l’actuació de Rafael Álvarez «El Brujo» i un concert de Capella de Ministrers

La regidora de Cultura Raquel Caballero ha presentat aquest dimecres la programació del 1000 aniversari de l’obra “El Collar de la Coloma”, escrita a Xàtiva en 1022 per Ibn Hazm i un dels llibres de capçalera de la cultura musulmana.

«Aquest projecte va començar a perfilar-se en 2021 junt amb associacions, artistes locals i la ciutat de Còrdova i des d’aleshores li hem anat donant forma amb la col·laboració de distintes àrees de l’Ajuntament de Xàtiva», ha indicat Caballero, qui ha volgut agrair a les distintes associacions locals «la seua implicació en aquest projecte, haver sumat i haver proposat noves idees que han fet possible una programació tan variada, amb tantes disciplines, i en la que anem a poder gaudir tant la gent de Xàtiva com les persones de les comarques veïnes i els visitants de la nostra ciutat».

Entre la programació destaca la presentació de l’espectacle «Mester de Algarabía, El Collar de la Paloma. Historias y poemas de ayer y de siempre» a càrrec de Rafael Álvarez «El Brujo», que tindrà lloc el divendres 8 de juliol a les 23 hores i se sumarà a la programació de Nits al Castell. Precisament el Festival compta amb una altra cita vinculada al mil·lenari, «El collar de la Mediterrània», prevista per al dissabte 30 de juliol i protagonitzada per Pep Gimeno «Botifarra» amb la col·laboració d’artistes com Ahmed Touzani, Fraskito i Vangelis.

Altre dels punts destacats de l’aniversari serà la presentació el dissabte 7 de maig del llibre «El collar de la Coloma», una edició de luxe amb motiu del mil·lenari realitzada per Antoni Martínez Revert amb participació gràfica de Miquel Mollà, i a la qual seguirà el concert-recital «El collar de la Coloma i l’ombra del núvol» amb el músic Rafael Soriano, Ahmed Touzani i distints recitadors. Altra cita literària destacada serà la presentació de la reedició del llibre original, la qual tindrà lloc el divendres 22 de setembre també a càrrec d’Antoni Martínez.

Pel que fa a l’apartat cultural, altre llibre que es presentarà en aquesta programació serà «La luz que fuimos», d’Antonio Manuel, el 23 de setembre al convent de Sant Domènec, acompanyat de tallers de cal·ligrafia àrab i escriptura de noms a càrrec d’Abdelaziz Bouhlassa Bachari. El 19 de maig a la Casa de Cultura es projectarà el documental «Nous tous» amb motiu del Dia Internacional de la Convivència en Pau, i per als dies 4 i 5 de novembre està programat també a la Casa de Cultura el XXIX Simposi de la Societat Espanyola d’Estudis Àrabs, centrat aquest any en «El Collar de la Coloma d’Ibn Hazm, Xàtiva i el segle XXI».

Entre les cites musicals destaca el concert i presentació del CD de Capella de Ministrers «El Collar de la Paloma, sobre l’amor i els amants», amb direcció de Carles Magraner, el qual se celebrarà el divendres 6 de maig al Gran Teatre de Xàtiva. A més a més, el 16 de juny, al pati de la Casa de Cultura, es presentarà el CD «Musicalitzant poemes del collar», amb veu de Vicent Camps i música original de Miquel Pérez; mentre que el 2 de juliol als Jardins del Palasiet tindrà lloc el concert literari «L’amor des d’Ibn Hazm» a càrrec dels grups de Cambra de la Societat Musical la Nova i amb Elies Barberà i Toni Espí com a recitadors.

Pel que fa a la vessant artística, el proper 28 d’abril es presentaran a la Biblioteca Municipal les carpetes de gravat commemoratives de l’aniversari del Collar de la Coloma, amb la seua autora Angela Malysheva, mentre que del 2 de juliol al 20 d’agost se celebrarà a la Plaça del Collar de la Coloma i als carrers adjacents l’exposició conjunta «Art als balcons», amb una dansada popular durant la inauguració. A la Casa de Cultura també es podran trobar tres exposicions: una del 7 al 30 d’octubre a càrrec dels pintors de Xàtiva i amb la participació de pintors de Còrdova amb el títol «Xàtiva, el collar i la Coloma»; altra del 4 al 25 de novembre organitzada per Juan Ramon Blesa amb el títol «El Collar de la Coloma»; i una tercera del 2 al 31 de desembre sobre gravats a càrrec de l’alumnat de les mastersclass de gravat que se celebraran de setembre a novembre al Centre Cultural de Xàtiva amb tècniques com ara aiguafort, aiguatinta, vernís tou, fotopolímers, punta seca i mezzo-tinto, collagraf i linogravat i gofrat.

Pel que fa a l’apartat turístic, del 10 al 12 de juny s’ha organitzat un viatge cultural a Còrdova, ciutat originària d’Ibn Hazm, organitzada per la regidoria de Joventut; mentre que la regidoria de Turisme ha organitzat per als dies 30 de setembre, 1, 7 i 8 d’octubre la ruta històrica i cultural «La lluna i la coloma» així com visites guiades de la ruta àrab durant el mes d’octubre.

També s’han organitzat activitats per als més joves a través del Centre Cultural Joventut, Oci i Cultura (JOC). El 30 d’abril es realitzarà un taller de cuina chebakia i un Kahoot de cultura musulmana, el 28 de maig un taller de cuina de falàfels i humus, el 25 de juny un taller de henna i el 30 de juliol un taller de poesia, collaret de la Coloma i Et marroquina.

Logotip de l’aniversari

A la presentació també ha estat present el dissenyador del logotip de l’aniversari del Collar de la Coloma, Pau Esplugues, qui ha indicat que la imatge de l’aniversari està basada en la pica de marbre del segle XI que es troba al Museu de l’Almodí, sent un dels pocs elements que queden de l’època andalusí a la nostra ciutat, la mateixa en que va ser escrita «El Collar de la Coloma».

«En la Pica trobem sis medallons que fan al·lusió a diferents representacions, una d’elles amb dues aus amb els colls entrellaçats representant a la perfecció la relació entre els amants que es tracta al llibre, i que va utilitzar Antoni Martínez per a escriure la reinterpretació de l’obra», ha explicat l’autor Pau Esplugues, qui ha utilitzat quatre d’aquests medallons per a representar el dígit del mil·lenari. El logotip utilitza els colors negre, gris i blanc i el material gràfic s’inspira en «Les mil i una nits», utilitzant dibuixos de tapissos, filigranes i colors com el granat que simbolitza l’erotisme de l’època i el daurat que simbolitza riquesa i poder.

Ruta por los comercios para inaugurar el Tasta laFont

El evento que aúna este fin de semana gastronomía, comercio y patrimonio se abre hoy con un desfile con charanga

Por Levante-EMV

El Tasta la Font 3.0, el evento que aúna gastronomía, comercio y patrimonio en la Font de la Figuera, se inaugura esta tarde a las 19 horas con una ruta por las ubicaciones donde se asentarán los diferentes comercios y profesionales participantes en esta edición de 2022.

Un desfile que partirá del ayuntamiento y que estará acompañado por la Xaranga de la Lira Fontiguerense. En el recorrido y visita por los diferentes establecimientos se les entregará un distintivo por el reconocimiento a las «persianes alçades», símbolo de la economía local y de proximidad, «columna vertebral de la Font de la Figuera», remarcan los organizadores.
El sábado, la feria, que cuenta con el apoyo del ayuntamiento, la Diputació de València y la Generalitat Valenciana, se inaugurará la Mostra Gastronòmica i del Vi; mientras que el domingo será el Dia del Patrimoni Cultural, Paisatgístic i HistòricEtnològic, con visitas guiadas

Pago Casa Gran: una finca mágica convertida en destino turístico

Por Enrique Solves Leonés para 5 barricas

Ubicada en el municipio de Moixent, en la preciosa zona vinícola que algunos críticos enológicos bautizaron hace décadas como la pequeña ‘Toscana Valenciana’, se encuentra Pago Casa Gran, la bodega que goza posiblemente de uno de los entornos más bonitos de la Comunitat Valenciana, siendo un auténtico paraíso para la viña, pero también para la flora y la fauna que habitan en ella. La finca Casa Gran alberga otros bodega conocida como Benasal y que figura entre las  más antiguas en la Comunitat y en la que de durante la ocupación francesa ya se producía vino, siendo una de las más grandes de la zona en el siglo XIX.

Sin embargo, 2006 supone un punto de inflexión importante para la Casa Gran: su primera vendimia con el objetivo de embotellar. La finca ya existía antes, pero solo se hacía vino de forma muy artesanal, limitada aunque de manera interrumpida. El artífice de esta resurrección fue Carlos Laso, que tras acabar su formación de ingeniería industrial, estudiar en Inglaterra y adquirir formación en empresas de consultoría e informática, decide dar el salto a la bodega familiar que perteneció a sus antepasados, ‘pilotando’ un proyecto en el que la sostenibilidad corría grave peligro. «Ya en el 2004 decido reemprender Pago Casa Gran por mi cuenta con el apoyo de mi familia, debido al aprecio que le tenemos a esa finca por todos los veranos que hemos pasado ahí», nos cuenta.

El proceso de readaptación de la finca fue duro, pues pasaron de cultivar uva, albaricoques, almendras y olivas, a centrar todos sus esfuerzos en la producción de vino. La razón de tomar esa dirección fue la posibilidad de diferenciarse de los demás al producir vino al tiempo que poder dedicar el esfuerzo necesario en la parte comercial, algo que con los otros productos agrícolas no era posible.

Además de estar ubicada en el idílico enclave de la ‘Toscana Valenciana‘, Pago Casa Gran está justo bajo, en la falda de la montaña de la ‘Bastida‘, que debe su nombre a estar coronada por los restos de un asentamiento íbero con el mismo nombre. Y es que al estar en el valle de la montaña, los viñedos ya gozan de varios ‘privilegios’. Son los primeros en recibir el agua del Valle de las Alcuzas. Además, esta finca cuenta con una variedad de suelos que va desde la tierra arenosa, a otros más arcillosos y algunas zonas de arcilla blanca pura. Esta variedad de suelos influye en la cantidad de materia orgánica acumulada y la velocidad de filtración del agua de lluvia, otorgándoles la posibilidad de ser utilizados para diversos fines, siendo los vinos de Pago Casa Gran una clara expresión de esos suelos.

Finca Casa Gran cultiva variedades de distinto tipo y origen, pero que coinciden en ser una clara expresión de los suelos donde crecen. Como variedades tintas están la garnacha tintorera, la syrah y la monastrell, además de otras variedades francesas plantadas en el año 2000 por los padres de Carlos Laso: la merlotcabernet y la petit verdot. Respecto a las variedades blancas, crecen la malvasía, la moscatel y la gewürtztraminer. Acerca de esta última, fue importada en los años 70 por el abuelo de Carlos. Ahora su nieto se deshace en elogios: «Estamos muy contentos con ella y funciona muy bien. En un futuro nos gustaría hacer un vino más serio con esta variedad, como el que hacía mi madre en los años 70 que se llamaba Oro del Rin».

Enoturismo
Cuando se gesto el proyecto Pago Casa Gran, Carlos hizo un estudio que concluía en que en las bodegas en países “anglófonos” de tamaño similar a Pago Casa Gran, el 90% de los vinos se vendían en la propia bodega por las visitas que recibían. Y es así como esta bodega determinó que era una oportunidad y tras seis años abre de nuevo sus puertas al enoturismo, se ha preparado una experiencia totalmente única, en una bodega singular, y en un entorno que parece sacado de un cuento de fantasía.

La bodega propone dos encuentros. El primero de ellos de un nivel más básico, con un segundo pensado para profundizar en temas de la bodega y del campo. En conjunto son una experiencia totalmente enriquecedora y perfecta para un fin de semana en las bellas tierras de Moixent. Las visitas se realizarán mediante previa reserva por internet.

La primera visita que adopta el nombre de ‘Primer Encuentro’ y consta de: una explicación de los viñedos a pie de la bodega y en la sala de barricas, una cata de vinos en la sala de catas acompañada de productos locales y por último, incluye una copa de recuerdo. Tiene una duración aproximada de una hora y media y un coste de 15 euros por persona.

‘Visita Campestre’ es la segunda y se basa en: una explicación más completa de los viñedos caminando por los senderos de la finca, una cata de vinos acompañada de fiambres locales en el mirador ubicado en la falda de la colina y se entrega de obsequio una botella valorada en 9 euros. La duración aproximada es de dos horas y vale 30 euros por persona.

Con estas dos propuestas, queda claro que Pago Casa Gran tiene todas las condiciones necesarias para atraer al público a conocer este entorno tan idílico donde la bodega y los viñedos son los protagonistas, y además dando como resultado unos vinos excelentes.

Los viñedos entendidos como un ecosistema
Es curiosa la filosofía de Pago Casa Gran, puesto que después de cumplir un objetivo se proponen otro, y cuando lo cumplen, se proponen otro más. Es por eso que después de conseguir el sello Ecológico Europeo, decidieron seguir unas directrices de viticultura ecológica.Su fin era convertir la finca en un ecosistema vivo que esté funcionando y que a su vez produzca la mejor calidad de vino. Y cómo no, lo consiguieron, pero haciendo mucha inversión e implementando nuevas tecnologías. La finca posee cubiertas vegetales y sistemas de retención de aguas (para aprovechar las lluvias irregulares de la Comunitat Valenciana); los viñedos están distribuidos cuidadosamente para albergar cuanta más biodiversidad mejor. En la elaboración de los vinos utilizan levaduras autóctonas y con una mínima manipulación de pieles y uva, que se trabajan gracias a puentes grúa. Todo esto lo convierte en un proyecto completamente único. 

Así es como Pago Casa Gran consigue adherirse a las directrices del Instituto Delirat de Suiza. «Para seguir esas directrices huimos claramente de la foto de un viñedo ecológico industrializado. Nosotros queremos un ecosistema vivo. Por ejemplo, no aceptaríamos ningún producto ecológico para acabar con las hierbas, eso sería muy fácil, continuista, y de esa forma no nos replantearíamos la forma de trabajo», deja claro Carlos Laso.

Si se quiere poseer un ecosistema natural en el viñedo, hacen falta dos cosas: flora y fauna; y Pago Casa Gran tiene de ambas, además en abundancia.

Para poseer flora en el viñedo, el principal ayudante es la cubierta vegetal, que actúa como una especie de piel para los cultivos, regulando y evitando cambios bruscos de temperatura para proteger así al suelo. Además, un suelo vivo es la clave para un vino de calidad, lo que también ayuda a que crezcan los hongos microrrizas que colaboran con las raíces y hacen que la vid funcione mucho mejor. En los afortunados suelos de Casa Gran no solo crece la vid, también hay árboles y flores como las amapolas, que junto con una pequeña cantidad de piedras distribuidas por todo el viñedo hacen el suelo perfecto en el entorno perfecto para que crezca la uva sana y feliz, para poder crear posteriormente un excelente vino. Todo esto se complementa con los mecanismos de infiltración del agua, controlando la erosión e incorporando así la posibilidad de dotar de agua al suelo cuando se necesite. El primer paso para conseguir un ecosistema es tener un suelo vivo, y está claro que la finca lo cumple. El segundo paso es contar con fauna, cosa que Casa Gran también cumple, y además con creces. Sus suelos son el paraíso para muchas especies de pájaros, reptiles, insectos… integrándose por completo en la vida del campo. «Al no utilizar productos químicos somos muy vulnerables a las plagas. Tuvimos una plaga de piojillos y gracias a tener un ecosistema vivo se desarrolló una población de mariquitas que se los comieron» nos comenta Carlos Laso, dejando claro que la fauna se complementa con el viñedo beneficiándose los unos de los otros.

Con todo esto queda clara la afirmación que señala Carlos como quien declara sus intenciones: «Trabajamos con la naturaleza y no en contra de ella». Todos estos factores, incluyendo la fauna y la flora, están en plena armonía lo que hace del viñedo un lugar muy privilegiado, convirtiendo la Finca Casa Gran en un lugar ideal para practicar enoturismo y aprender sobre unas prácticas poco conocidas pero muy enriquecedoras, que combinadas crean un auténtico paraíso en unas tierras sabias de tradiciones vinícolas ancestrales.

La Costera li dona la benvinguda a la primavera amb el tradicional Porrat de Torrent d’En Fenollet

El pròxim 4 de març se celebra a Torrent d’En Fenollet, una acollidora pedania de La Costera que pertany a Llanera de Ranes, el tradicional Porrat, una festa molt arrelada en la comarca que marca l’inici de la primavera.

L’origen d’aquesta tradició es remunta a moltíssims anys enrere, quan els veïns i veïnes dels pobles de l’antiga l’antiga Costera de Ranes -des de Canals fins la Llosa de Ranes- anaven en romeria fins a l’ermita del Santíssim Crist del Calvari per a escoltar missa i confessar-se.

Un aspecte interessant és que aquells que hi van i participen a les celebracions religioses guanyen el jubileu, és a dir, el perdó per tots els pecats comesos durant el darrer any.

A més, antigament, la gent portava a beneir els cucs de seda per garantir la seua protecció front a les malalties que els podien matar.

Hui dia es continua mantenint la tradicional romeria i la celebració d’una missa molt especial, seguida de cants i resos. Els veïns continuen encenent els seus ciris per a fer les seues pregàries i agraint al sant els seus favors.

Per altra banda, cal tenir en compte que el llogaret de Torrent d’En Fenollet és un annex de Llanera des de 1838, moment en el qual Torrent deixà de tenir ajuntament. Les autoritats del segle XIX acordaren que civil i políticament passara a dependre de Llanera i que eclesiàsticament depengués de Rotglà i Corberà, més properes.

Turisme La Costera presenta 3 noves guies sobre esdeveniments i oci, sabors de la gastronomia i turisme actiu

La marca turística de la Mancomunitat de La Costera-Canal, Turisme La Costera, contínua amb el seu afany de crear continguts d’interès que atraguen a turistes als pobles de la comarca.

En els darrers anys, ha editat suports gràfics i digitals de comunicació, material divulgatiu i promocional de patrimoni gastronòmic i agroalimentari, turisme natural actiu, turisme d’esdeveniments festius i d´oci. Tot això, tant en valencià com castellà.

Tot aquest material es fa servir per a la informació, promoció i  difusió del Turisme La Costera en la gestió de comunicació de la web i l’APP, les xarxes socials i igualment en la promoció de fires i esdeveniments d’interès, que faciliten el desenvolupament de les activitats turístiques al territori.

En aquesta ocasió, Turisme La Costera ha llançat tres guies més sobre oci, gastronomia i turisme actiu, que poden ser consultades en la seua pàgina web www.turismelacostera.com i descarregades en format pdf. A més, totes les guies estan disponibles tant en valencià com en castellà i podran ser adquirides també impreses.

La guia sobre oci recull els esdeveniments més destacats dels pobles de La Costera, així com fires, festes patronals o festivals. En ella es troben una àmplia selecció d’activitats que conviden a descobrir les tradicions de cada municipi i a gaudir dels tresors que amaga la comarca.

Dins d’aquesta guia trobem diferents seccions: les fires de La Costera, com per exemple de Xàtiva, el Tasta la Font, o la Mostra de Vins de les Terres dels Alforins; les festes del foc, on es parla de la foguera de Canals, la de Cerdà o la de Montesa; els Moros, Cristians i Contrabandistes de la Font de la Figuera, Moixent i Vallada; el Corpus i la Setmana Santa de Xàtiva; la romeria a Santa Anna; les Falles; els festivals com el del Cicle Internacional de Concerts d’Orgue de Montesa; les maratons i les competicions de pilota.

Pel que respecta a la guia de gastronomia, titulada “Sabors de La Costera”, fa un recopilatori de les receptes, plats i productes més típics de la comarca, com l’arròs al forn, tradicional de Xàtiva. La guia també recull la història del gaspatxo i la gatxamiga, propis de la Font de la Figuera, Vallada i Moixent, sobre tot, i alguns dels postres més tradicionals de la comarca com ara l’arnadí i la monjavena.

Per altra banda, els formatges, els alls tendres, el vi i l’oli són quatre productes estrella de La Costera que també estan reflectits en aquesta guia sobre gastronomia.

Finalment, la guia sobre turisme actiu presenta totes les possibilitats que tenen els turistes per a passar unes jornades úniques a La Costera gaudint de la naturalesa i les activitats a l’aire lliure. Així doncs, recull fins a 30 rutes senderistes i 8 rutes cicloturistes que inclouen els seus propis codis QR en els quals apareix tota la informació necessària per a realitzar les rutes.

També recull activitats d’escalada i espeleologia. Pel que fa a les primeres, destaquen la Mola de Montesa, la Penya de l’Aventador a Alboi, el Barranc de les Clotxes de la Font de la Figuera o el Barranc de la Fosch a Montesa, entre altres.

Quant a l’espeleologia, les coves més conegudes i visitades es troben a Vallada, on es troba el Túnel del “Sumidor”, i a Moixent,  lloc on està la Cova del Camp Redó, en l’entorn del Bosquet.

Aquestes guies, molt accessibles i fàcils de comprendre, se sumen a les de les rutes temàtiques i les senderistes i cicloturistes. Amb tot això, Turisme La Costera espera oferir de manera senzilla i cridanera tots els recursos turístics que posseeix la comarca.

Turisme La Costera incentiva el cicloturisme com a reclam de nous turistes nacionals i estrangers

Turisme La Costera, marca turística de la Mancomunitat de La Costera-Canal, ha dissenyat una Guia Cicloturista que recull una travessia per etapes amb al voltant de 100 km i set rutes temàtiques que tenen com a protagonistes alguns dels paratges naturals més emblemàtics de la comarca.

Aquesta Guia pot consultar-se en format pdf en la pàgina web de Turisme La Costera (www.turismelacostera.com) i l’App. En ella, es troben diversos apartats, entre ells una breu introducció, una explicació de l’entorn geogràfic, paisatgístic i cultural de la comarca, les fitxes tècniques de cadascuna de les rutes, la travessia per etapes amb la corresponent descripció dels recorreguts i les rutes i variants temàtiques amb la seua descripció també.

A més, la guia compta amb codis QR incorporats que porten al turista directament a l’aplicació wikiloc, per la qual cosa els recorreguts amb bicicleta poden seguir-se fàcilment només amb un mòbil.

Així bé, aquesta Guia Cicloturista, que funciona com una eina innovadora per a vincular diferents recursos turístics de La Costera, recull cinc etapes dins de la travessia principal: Xàtiva-Montesa, Montesa-Navalón, Navalón-La Font de la Figuera, La Font de la Figuera-Moixent i Moixent-Xàtiva.

Aquestes cinc etapes permeten que cada ciclista puga adaptar la travessia a les seues pròpies necessitats, bé pel seu nivell físic o disponibilitat de dies. Cada punt d’inici i final disposa dels serveis essencials per al cicloturista, com són avituallament, aigua, restaurants, allotjaments o fins i tot un taller de bicicletes. A més, estan dissenyades per a poder realitzar-se amb qualsevol mena de bicicletes, com BTT o Gravel.

Val a dir que la travessia principal comença i finalitza a Xàtiva, ja que és el centre neuràlgic de la comarca i compta amb bona connexió amb tren perquè puguen arribar els turistes de manera fàcil i ràpida.

Pel que respecta a les set rutes temàtiques, s’han incorporat a la guia per a oferir al turista, d’una banda, la possibilitat de conéixer en profunditat el territori i visitar llocs d’interés cultural i natural que queden apartats del circuit general i, per, ampliar en dies i distància el viatge.

Entre aquestes rutes es troben les següents: el Riu de Barxeta, l’Estret dels Aigües i la Cova Negra, la Cabrentá d’Estubeny, el Capurutxo, el Camí de l’Alba, la Bastida de Les Alcusses i el Bosquet de Moixent i Camp Redó.

En definitiva, tant la travessia general com les rutes addicionals permeten al visitant gaudir de paisatges oberts, muntanyes, pobles amb història, gents amables, clima agradable i excel·lent gastronomia.

A més, segons José Manuel Almerich, geògraf, autor de nombroses publicacions en la matèria, i creador de la Guia Cicloturista de La Costera, aquest producte turístic de gran envergadura està a l’altura dels ja existents a Espanya i Europa, que són comercialitzats per agències de viatges, empreses especialitzades i franquícies de cicloturisme.

“A més, actualment és un tipus de turisme que està molt de moda i permet atraure a visitants no sols d’Espanya sinó de tota Europa. La Costera compta amb una sèrie de recursos: gastronomia, climatologia, patrimoni, absència de trànsit, que fa que els ciclistes se senten segurs i còmodes”, ha explicat.

“També compta amb el factor sorpresa, perquè no saps amb el que et trobaràs” -afig el creador de les rutes- “i justament això és el que fa que aquesta travessia molt atractiva”.

La Costera: Taronges, vi, all tendre… i parcs solars?

Per Toni Cuquerella a la revista Mètode.

«Jo vinc d’un silenci que no és resignat, d’on comença l’horta i acaba el secà, d’esforç i blasfèmia perquè tot va mal. Qui perd els orígens perd identitat». Així es refereix Raimon al seu territori d’origen, la comarca de la Costera, una terra fronterera entre dos sistemes de cultiu que parteix el territori valencià i que manté actiu un sistema productiu que tendeix a especialitzar-se en diferents fronts.

La Costera és una comarca caracteritzada en gran part pel pas del riu Cànyoles, que la travessa de sud-oest a nord-est, pel bell mig de la vall de Montesa, recull les aigües del riu Sants i, al terme de Xàtiva, desemboca al riu Albaida. Aquest, pocs quilòmetres més al nord, abans d’arribar a la Ribera Alta, rep també l’aigua del riu Barxeta que li arriba des de l’est. Aquest transcurs d’aigües es fa a través de diverses valls i depressions que estan encaixonades al sud per la serra Grossa, al nord-oest per la serra de la Plana i la serra d’Énguera, i a l’est pel Buixcarró; aquests marges caracteritzats per les seues masses boscoses i de vegetació silvestre es contraposen al centre on domina el cultiu.

«A l’horta de la Costera el cultiu predominant és el mateix que a les comarques més al nord: la citricultura»

Aquesta confluència de rius proporciona una gran riquesa d’aigua al territori que s’escampa pels camps de la majoria de municipis a través d’una xarxa de séquies i braçals que permet un domini del regadiu i una concentració de nuclis poblacionals i d’habitants al seu voltant. Així, dels dèneu municipis de la Costera, quinze es troben en un radi de menys de 10 km de Xàtiva, i concentren més del 85 % de la seua població en un terç de la superfície de la comarca.

Més enllà d’aquesta plana es troba la vall de Montesa. Malgrat que a Montesa i Vallada, les més properes a Xàtiva, encara tenen un domini de cultius de regadiu ­–que es poden permetre gràcies a la perforació de pous–, a l’extrem de ponent, on s’arriba a Moixent i la Font de la Figuera, el secà és el domini natural. Aquests quatre municipis són precisament els que major extensió de territori ocupen, amb un 66 % del total.

En xifres, la Costera s’escampa per una superfície de 52.822 hectàrees, de les quals el 50 % pràcticament són forestals, ubicades especialment a les serres del contorn i al ponent. L’agricultura ocupa el 30 % de la superfície i, d’aquesta, quasi un 70% és de regadiu i poc més del 30 %, de secà.

«On comença l’horta…»

A l’horta de la Costera el cultiu predominant és el mateix que a les comarques més al nord: la citricultura. En tretze dels municipis, la superfície dedicada al cultiu dels diferents tipus de cítrics és igual o superior al 60 %, i en la Granja de la Costera assoleix un 81 %.

La citricultura, a més, es troba en continu creixement des de fa anys. Des del 2002 ha sigut l’únic gran cultiu a la comarca que ha crescut de forma significativa, amb un augment de l’11,70 % que fa que arribe a un total de 7.266 hectàrees, enfront d’una caiguda de la vinya del 14,53 % durant el mateix període i un estancament de l’olivera. Com a principals «potències» productores de cítrics a la comarca estan aquelles que també compten amb més territori a aquest espai de regadiu. Són Xàtiva, Montesa, Barxeta i Canals.

Però dins de la producció agrària de regadiu a la Costera hi ha espai per a les hortalisses, i ací destaca un producte estrella autòcton, centrat especialment a l’horta de Xàtiva, i que ha tingut un creixement destacable en els últims anys: l’all tendre. Així, des de l’any 2017 el seu conreu ha crescut en un 11,89 %, i va assolir les 160 hectàrees en 2020, el segon cultiu amb més extensió per darrere de la citricultura i assenyalat com una de les produccions amb més possibilitats de futur.

«… i acaba el secà…»

Les terres de ponent de la Costera són les més elevades de la comarca, les més fredes, les que tenen més predomini d’espais forestals i on s’estableix el cultiu de secà. Aquesta zona és la de més baixa densitat de població, ja que és la que, a més a més, té els termes més extensos, com són els casos de Moixent i la Font de la Figuera.

També són les terres que han servit de contrapès a l’horta del cor de la comarca, un territori amb personalitat pròpia que ha estat descrit amb metàfores com «la Toscana valenciana». Són les Terres dels Alforins que, junt amb Fontanars dels Alforins (localitat veïna al sud, a la comarca de la Vall d’Albaida), han potenciat el sector vitivinícola com a punta de llança i una marca a exportar.

No obstant això, el cultiu predominant a aquests secans és l’olivera. Amb 2.579 hectàrees a la comarca, suposa el principal sector de Moixent, on gairebé duplica a la vinya, un cultiu que en les últimes dues dècades s’ha estancat. Per davant de la vinya fins i tot es troben els camps d’ametlers –el cultiu predominant a la Font de la Figuera–, i en tercer lloc ja se situa la vinya, que ha patit una regressió des de 2002 d’un 14,54 % de les seues extensions, com s’ha apuntat abans.

«… d’esforç i blasfèmia…»

L’esforç a la terra el posa el llaurador. En la Costera, el treball al camp està molt caracteritzat per la seua organització en parcel·les de minifundi i l’absència de grans explotacions. Això significa que una gran part de la tasca agrícola no es fa per professionals del sector, sinó per part de propietaris que duen a terme l’explotació de la terra com a segona activitat.

Segons les últimes dades disponibles, els treballadors de la Costera que estan sota el règim general del sistema especial agrari representen un 4,33 % del total de persones actives. Aquest nivell fluctua segons les temporades de collita, però aquesta xifra ha marcat un mínim des de l’any 2012. En l’altra banda, per trobar els màxims nivells d’afiliació de l’11,16 %, s’ha d’anar a desembre de 2013.

L’atur també ha evolucionat en el sector, i mentre la taxa d’atur se situava en març de 2006 en un 3,87 %, la de setembre de 2021 era gairebé del doble, amb un 6,09 %, un poc per sota del màxim històric dels últims anys que va ser en març de 2016, amb un nivell del 6,70 %.

Els xicotets i mitjans propietaris organitzen les seues explotacions a través de cooperatives, un sistema que funciona especialment en el sector vitivinícola i oleícola, consolidació que s’ha produït amb gairebé un segle de tradició a diferents casos locals.

«… perquè tot va mal»

La situació de l’agricultura i del territori a la Costera és incert en diversos aspectes, i alguns d’ells s’allunyen del que ha sigut la vida tradicional, encara que tot això varia segons el sector que s’analitze.

El gran sector de la producció citrícola depén de l’evolució d’aquest en el global valencià. Segons explica Ricard Fillol, secretari comarcal de la Unió de Llauradors i citricultor, la competència de països com Sud-àfrica «és insostenible. Usen productes no permesos, mà d’obra molt més barata, ens han portat plagues… a la fi, a 15 cèntims el quilo, com s’està pagant ara, no es pot viure del camp». I afegeix: «Ací, el llaurador, cadascú, va a la seua, i fa el que veu al veí, per això la taronja encara no ha parat de créixer». També  alerta que «hi ha gent no professional que quasi regala la collita, la qual cosa perjudica els professionals, i per això cada vegada n’hi ha menys». A més, també apunta a les grans superfícies que estan comprant terrenys i convertint-se en productors: «Estan arribant grans inversors i això acabarà matant el xicotet productor».

D’altra banda, encara que a molt menor escala, es troba la potencialitat de la producció d’all tendre. Aquest producte va obtindre la Certificació de Qualitat de la Generalitat Valenciana l’any 2019, i entre les iniciatives per la seua promoció es troba el Firall, la Fira de l’All Tendre de Xàtiva. Aquesta mostra divulga, a més del producte en si, la seua contextualització en el receptari local, una promoció que amb la pandèmia ha tingut una aturada de la qual encara no s’ha alçat.

Josep Guerola, productor d’all tendre, tanmateix alerta que aquest cultiu pot morir d’èxit. Davant l’increment del consum hi ha llauradors que s’han llançat a cultivar all tendre, però ha arribat una varietat genèticament modificada des de la Xina que amenaça l’all tradicional. Guerola explica que aquest all és més resistent a les malalties i que, a més, és molt més barat; i posa un exemple: mentre un quilo de llavors de l’all tendre de Xàtiva costa cinc euros, un quilo del xinés costa un euro. «És impossible lluitar contra aquesta productivitat, encara que la qualitat gastronòmica d’aquesta nova varietat és molt inferior», es lamenta.

A més a més, afegeix que la mà d’obra de l’all tendre necessita ser molt especialitzada, però que s’està mecanitzant també per abaratir costos amb el nou all, i que s’està perdent la venda tradicional de garba «perquè ara el consumidor el vol en safata, pelat i trossejat i comprar-lo a través de grans superfícies». Pel que fa a la clientela, l’all tradicional té el seu nínxol principal a l’hostaleria, mentre que el consumidor particular no busca tant el producte tradicional. Per capgirar aquesta situació cal fomentar el consum del producte de quilòmetre zero i el comerç de proximitat.

Altres cultius tenen un horitzó no tan negre. Un dels que ja està consolidant-se és el vitivinícola, amb una marca pròpia –Terres dels Alforins– dins de la Denominació d’Origen València. Aquesta producció es focalitza a la Font de la Figuera i també a Moixent. Entre els noms propis d’aquesta producció autòctona destaca el de la cooperativa «La Viña» de la Font de la Figuera, un projecte nascut el 1944, que també inclou altres cultius com l’olivera. Aquesta cooperativa, amb el seu creixement, ha integrat membres més enllà del seu territori local i abasta fonamentalment productors de les diferents localitats de les Terres dels Alforins. El seu treball ha cristal·litzat tant en productes d’alta qualitat com en exportacions internacionals de grans volums de les seues produccions.

Aquesta font econòmica agrària, a més, ha impulsat altres vies d’explotació vinculades al territori com és el turisme enològic, i també el natural per aquests paisatges de vinyes. Destacables són iniciatives públiques com la posada en marxa del Museu Etnològic de la Font de la Figuera, on es mostra la història de la producció vinícola a la localitat, com també propostes privades que ofereixen cases rurals, gastronomia i visites guiades a espais tradicionals del vi.

Sobre el futur i les possibilitats del sector agrícola de la Costera –i especialment d’aquestes dues produccions autòctones– el Diagnòstic territorial per al foment de l’ocupació confeccionat pel consorci del Pacte Territorial Costera-Canal l’any 2017, analitza la situació tant d’aquesta comarca com de la veïna de la Canal de Navarrés. L’informe apunta com a potencial fortalesa de futur aquestes marques diferencials, i les possibilitats que ofereixen a través de l’agricultura ecològica i la innovació. Aquests desafiaments plantegen certes necessitats formatives de futurs treballadors que poden anar des de la gastronomia i el màrqueting, fins al mateix cultiu ecològic, per al qual s’obri cada vegada un major mercat. Vies com aquesta producció ecològica requereixen un cert volum inversor per a la recerca, que no sempre és possible per al xicotet productor, i que necessita una professionalització o tindre el múscul que pot oferir una organització cooperativa.

D’una altra banda, s’assenyala el potencial per al turisme natural que ofereixen tant els paratges vitivinícoles com els forestals, i que poden funcionar com un complement al turisme cultural de la comarca, capitalitzat a Xàtiva. Aquest turisme natural també disposa d’espais destacables al territori com la Cova Negra o el riu Barxeta.

«Qui perd els orígens perd identitat»

L’agricultura i el territori de la Costera també es troben exposats a amenaces, tant internes com externes, que posen en qüestió la viabilitat productiva i ecològica del medi tradicional que l’han caracteritzat. La comarca també té les seues amenaces específiques en els seus territoris diferenciats, per al regadiu i per al secà.

L’aigua com a recurs esgotable és un bé a conservar. En un context on el planeta està sota els efectes del canvi climàtic, l’escassedat d’aigua és un problema global que cobra especial èmfasi en les produccions agràries de regadiu amb l’agreujant de la seua contaminació. Davant una sobreexplotació dels aqüífers locals, es requereixen aportacions externes, situació que no assegura la viabilitat d’uns cultius amb gran necessitat d’aigua.

Per fer front a aquesta situació, la gestió mancomunada dels aqüífers resulta clau. Les comunitats de regants com a forma de govern gestora del sector mostren una organització interna amb la qual es pot treballar de forma col·lectiva per part dels agents socials.

Un altre efecte del canvi climàtic és l’escalfament del planeta i uns hiverns menys freds. Justament l’all tendre és un vegetal sensible a la falta de fred. L’acurtament del temps de més fred a l’hivern de Xàtiva provoca que siga més vulnerable a les malalties i que les temporades i les collites siguen en períodes més curts i, per tant, menys productives.

A l’interior de la Costera les amenaces provenen d’una altra banda. El territori caracteritzat per una vall central que ha servit durant segles com a pas d’infraestructures veu com aquestes no deixen de sobrevolar-lo i aterrar-hi de forma contínua. Començant per la mil·lenària Via Augusta que la travessava, substituïda pel camí reial que la connectava a l’interior de la meseta i per on van entrar les tropes borbòniques invasores de Felip V cap a les comarques valencianes, en l’últim segle la cicatriu ha estat aprofitada per a estendre les vies del tren (en camí està l’AVE), traçar l’autovia A-7, i canalitzar subministraments que van des de gasoductes al cablejat de l’energia elèctrica.

Precisament en aquesta última infraestructura és des d’on ha partit l’últim conflicte. Concretament es projectava una línia d’alta tensió de 35 km, provinent d’una planta fotovoltaica d’Almansa i que havia de travessar la Font de la Figuera, Moixent i Vallada fins a una subestació a Montesa. La unió d’aquests municipis contra la línia va impedir que el projecte fructificara.

Però les energies renovables, i especialment els parcs solars, són uns dels principals perills de futur d’aquest interior de la Costera. S’han projectat diversos d’aquests horts fotovoltaics a aquestes mateixes localitats, unes instal·lacions que aquests municipis també han combatut i han tombat de forma conjunta comptant amb la col·laboració de la Generalitat, per evitar un gran impacte sobre el territori i la transformació d’aquest.

L’alcalde de la Font de la Figuera, Vicent Muñoz, explica que un dels principals problemes que troben els ajuntaments és «la burocràcia que eternitza la regulació que poden realitzar els consistoris a través dels seus propis plans d’ordenació urbana». Es queixa que, mentre no s’agiliten aquestes tramitacions que puguen protegir el territori, les empreses interessades poden trobar esquerdes i implantar-se a uns terrenys molt sensibles.

No obstant això, aquesta amenaça, que de moment s’ha pogut evitar, no deixarà de ser un problema latent mentre l’agricultor puga pensar que li és més rendible econòmicament llogar el seu terreny de cultiu a aquestes empreses d’energies renovables per construir els parcs fotovoltaics, que intentar mantindre una incerta explotació agrària. Ricard Fillol arriba a posar xifres i explica que «hi ha gent major a qui li han oferit un lloguer de 1.500 euros per hectàrea a l’any durant períodes de fins a trenta anys. Això és una temptació molt gran de cara a persones que ja estan pensant a deixar en herència uns terrenys als seus fills que ja s’han desvinculat de l’agricultura».

Per la seua banda, Vicent Muñoz admet que «gent amb grans extensions de cereals no li treuen el mateix rendiment que fa unes dècades, i ara les propostes són molt sucoses». Per tot això explica que «els ajuntaments no ens podem tancar a aquestes vies, però el que sí que hem de procurar és obrir les portes de forma ordenada, i minimitzar al màxim l’impacte que es cause sobre el territori».

La Costera té a la seua terra la possibilitat d’aprofitar els elements més diferenciadors per continuar apostant pel producte de proximitat, de qualitat i sostenible que brinda el més factible dels futurs. No obstant això, la formació i la recerca són necessitats que cal cobrir de forma urgent perquè no passe de llarg el tren novament. Mentrestant per darrere arriba l’amenaça de les megainfraestructures depredadores del territori, que ara van vestides de plantes fotovoltaiques, una ombra que pot ser un bulldozer al qual els mateixos llauradors obrin la porta davant la falta d’un relleu que cuide la terra.

Entrevista amb la regidora de Turisme de Xàtiva amb motiu de l’exposició de Rafael Armengol

Ací vos deixem una entrevista amb la regidora de Turisme, Cultura, Patrimoni i Memòria històrica de l’ajuntament de Xàtiva, Raquel Cabellero, amb motiu de l’exposició de Rafael Armengol, “L’entrellat del color”.

La mostra, que està comissariada per Martí Domínguez, podrà visitar-se fins el 30 d’abril de 2022 al ex convent de Sant Domènec, el Palau de l’Ardiaca, la plaça de la Seu, el museu de l’Almodí i el museu de Belles arts.