Per Josep Cerdà i Ballester
Si ens acosteu a la Costera, un dels referents fonamentals des del punt de vista històric i monumental és la ciutat de Xàtiva, és clar. Però hi ha tal volta dins aquesta dilatada història, un element singular què, fent com de tàndem amb la ciutat el complementa: l’orde de Santa Maria de Montesa.
Aquella va ser l’orde militar del regne, la nostra orde, com també en Castella la de l’apòstol Jaume va engalanar amb llurs creus i veneres tants i tants personatges. I tot perquè Montesa, una de les viles reials que solcaven la incipient geografia del nostre país, fou l’elegida per a ser la seu d’aquella institució, a hores d’ara set vegades centenària.
La Montesa nascuda de la carta de població de 1289 incloïa dins del seu terme l’actual poble de Vallada, una localitat a la qual se li atorgà territori propi i la seva independència uns segles més tard, el 1547. Tot i això, ambdues poblacions van passar a formar part del senyoriu de l’orde militar que havia de substituir i heretar els béns dels templers, un vincle del qual només es van deslligar, des del punt de vista feudal, amb l’abolició definitiva dels senyorius el 1837.
Així Montesa i Vallada, dins del territori de l’orde militar, quedaren adscrites al manteniment del Sacre Convent de l’Orde i a la mensa magistral, alhora que administrades per un cavaller de l’hàbit amb el títol de sots clauer.
A la Costera i a la subcomarca de la vall de Montesa només dits pobles formaren part del senyoriu de l’Orde. Però sí que hi hagué una presència de personatges de la comarca que van formar part de la institució: com a frares cavallers molts de la ciutat de Xàtiva, amb tres que arribaren a la màxima dignitat –la de mestre– als segles XV i XVI: Lluís Despuig, Francesc Sanç i Francesc Bernat Despuig.
Altres nobles, aveïnats o nascuts a Xàtiva, van rebre l’hàbit de cavaller de l’orde i a més, tenien senyories a la comarca: els Sanç de Vallés, Sanç de la Llosa, Tallada..
I altres de classes més humils –encara que benestants– van ingressar com a religiosos de l’orde de Montesa: fins a 58 només durant els anys 1592-1835, amb persones que procedien de Canals, la Font de la Figuera, Llanera de Ranes, Moixent, Torrella, Vallada, Xàtiva i Montesa. En resum, una institució que deixà la seva petjada a la comarca a través dels pobles que senyorejà, però també de totes aquelles persones que lluïren al pit la creu roja de sant Jordi pròpia dels montesins.
