Per Josep Antoni Polop Morales
L’aigua i l’aprofitament humà d’aquesta, són un dels elements més característics de les poblacions de la comarca de la Costera. Situades aquestes poblacions en un espai geogràfic on l’aigua es present mitjançant diversos sistemes, és baladí donar raó de la importància de l’aigua, però no ho és tant, en l’ús i aprofitament que els habitants de la comarca han fet d’aquest preuat líquid. La comarca de la Costera, té en l’aigua una protagonista geogràfica de primera magnitud, apareixent en fonts, brolladors, barrancs i sobretot en els cursos d’aigua, rius, que la travessen.
Un primer element que defineix la comarca és el riu Cànyoles, que vertebra tot aquest espai, travessant la comarca sencera de sud-oest a nord-est. És el riu que dóna continuïtat a la comarca i no debades, ja que fins i tot, la comarca sovint rep el sobrenom de Vall del Cànyoles. Amb tot, la importància actual del riu Cànyoles com a curs fluvial es relativa, en alguns llocs és poc més que una rambla degut a la mancança d’aportacions hídriques, pluvials i de brolladors i barrancs de la comarca, i tot a causa de la sobreexplotació d’aquest recurs, l’aigua, per l’ésser humà. Encara com, en alguns indrets al llarg del riu, amb característiques favorables, sempre hi ha hagut presència continuada d’aigua el que crea uns paratges naturals amb tota la vida i bellesa que aquesta aporta (Moixent, Canals, Xàtiva…). Als darrers anys, la pressió humana sobre l’aigua, especialment l’agrícola, ha minvat i juntament amb unes condicions generals més favorables ha comportat la presència d’un fluix d’aigua prou continu al llarg de tot el caixer, el que ha afavorit la recuperació, en certa manera del paisatge natural fluvial d’aquest espai.
A continuació, cal parlar d’altres dos cursos d’aigua de la comarca, per una banda, el xicotet però molt important, hidràulicament parlant, riu dels Sants que naix a la població de L’Alcúdia de Crespins i que derivat per diverses séquies bonifica les terres de gran part de la zona oriental de la comarca. I per altra banda, el riu Albaida que talla la comarca de la Costera a la zona nord-oriental i que és aprofitat de nou mitjançant séquies per proveir d’aigua terres i poblacions d’aquesta zona de la comarca. Aquests dos rius Sants i Albaida han tingut una intervenció humana i un aprofitament històric que han creat hui unes xarxes de séquies i un patrimoni de l’aigua, molins, fabriques, etc. que conformen un amplíssim ventall de possibilitats de visites i rutes per veure tots els ginys hidràulics, alguns en peu, altres desapareguts i certament molts abandonats, d’allò que els homes i dones de la Costera han fet per aprofitar l’aigua de la seva comarca.
Fent un recorregut més detallat per la comarca, i baixant des del ponent de la mateixa, trobem d’immediat la primera població que explícitament remarca la importància de l’aigua fent ús d’una de les seues manifestacions més naturals, la Font de la Figuera. A aquestes terres l’aigua és tan abundant, tan important i saludable, sobretot al subsol, que hui existeix en aquesta població una industria de captació i embotellament d’aigua. Continuant pel riu Cànyoles, Moixent i Vallada estan solcats de barrancs i tolls d’aigua, tan naturals com artificials. És el cas de l’embassament de Moixent, una extraordinària obra hidràulica del segle XVIII. En arribar a L’Alcúdia de Crespins, naix al peus d’un turó el riu dels Sants, catalogada al segle XVIII pel botànic Cavanilles, “com la font més copiosa del regne”. Derivada l’aigua del riu en cinc séquies principals, aquesta aigua bonifica la majoria de poblacions del llevant de la comarca, des de L’Alcúdia de Crespins fins Xàtiva, passant per totes les poblacions de la zona coneguda com la Costera de Ranes, nom aquest Ranes, que és el mateix nom que el de la séquia, de Ranes, que porta l’aigua cap a aquesta zona. Aigua domesticada per l’home des de fa centenars d’anys i que ha creat uns camins, uns paisatges, una riquesa i tota una sèrie d’infraestructures de l’aigua, que ha estat part fonamental i primordial per a la vida dels habitants de la Costera. I finalment caldria parlar de la ciutat Xàtiva i els seus voltants, com a indret singular pel que fa a l’aigua. Xàtiva, conté moltes i extraordinàries manifestacions hidràuliques que comporten la importància suficient per dedicar una especial atenció a la població. I només per fer aperitiu paga la pena recordar com Xàtiva entre d’altres apel·latius ha estat sovint nomenada com la ciutat de les fonts, la qual cosa ja indica quina i com és d’important l’aigua a la ciutat.
Aquest territori està farcit d’una riquíssima i amplíssima xarxa de séquies (espectaculars sovint cas del que ocorre amb les arcaetes d’Alboi), preciosos assuts (Torre d’En Lloris), aljubs antiquíssims, molins, i acabant al llevant de la comarca amb el darrer barranc, el de Barxeta, la darrera població de la comarca que de nou demostra el lligam innegable de tot aquest espai amb l’aigua.
Passejar per les localitats de la comarca la Costera, és anar sempre acompanyats per l’aigua, un preuat element que es mostra a aquestes amb un ampli ventall de sistemes i usos i que és element indispensable a aquestes poblacions.
