Per Francesc Tormo Mejías
A l’inici de l’any, en ple hivern, un excel·lent motiu per visitar la Costera són les festes que al voltant del foc celebren diverses viles, com Canals, Cerdà, Montesa i l’Alcúdia de Crespins. El foc sotmès i amic que calfa, cou els aliments i il·lumina la llar i la plaça. I el foc enemic i salvatge que destrossa la natura, esdevé element principal, fascinant i sublim de la festa a diverses viles de la Costera. I, en cremar la pinotxa que revesteix les fogueres, el fum omple llurs places d’un intens perfum. La significació del foc de la foguera de Canals ha estat magistralment copsada per Antonio Ariño quan afirma “No és el desassossec del piròman sinó un vertigen de comunió”. Encertades i poètiques paraules que poden aplicar-se a tots els focs de festa de la Costera.
CANALS
A Canals, es dona com molt probable que des d’antic la foguera estava present amb
una grandària considerable. És al voltant de 1634, en beneir-se l’actual temple parroquial i disposar davant la seua façana principal d’una plaça Major més apropiada, quan s’inicia el muntatge en unes dimensions superiors i més semblants a les que coneguem hui. L’aportació de llenya comença en la nit del 7 al 8 de desembre, dia de la Puríssima, quan –rememorant antigues tradicions– amb rècules de cavalleries s’arrosseguen arbres, pins fonamentalment, que són dipositats a la plaça Major.
La construcció de la foguera s’inicia l’1 de gener en hissar-se el primer pi, al voltant del qual anirà col·locant-se i organitzant- se degudament la llenya de pi trossejada. S’acabarà la construcció al voltant del 14 de gener, sols dos dies abans de la cremada. Al vèrtex es posarà un taronger menut amb les seues taronges. El foc de Canals és especialment fascinant per la seua magnificència que, amb 16 metres d’alçada, un diàmetre de 9.80 metres i 450 tones de llenya, envaeix la singular plaça Major, il·luminant i escalfant la massiva concurrència present.
Quan aneu a Canals entreu caminant pel Goleró [carrer del Salvador] i a poc a poc anireu descobrint, allà al fons, l’esvelta silueta de la foguera, fins que arribeu a la plaça Major i vos trobareu davant la monumental escultura vegetal que és la foguera abans de la cremà. Pegueu-li una volta almenys i gaudiu del verd de la pinassa que la cobreix com un elegant vestit i aspireu intensament el seu perfum. El 16 de gener, vespra de la diada de sant Antoni Abat, patró de la Vila, abans de l’encesa, al voltant de les 8:30 hores, a l’interior del temple parroquial se celebra l’acte religiós de les vespres, interessant de presenciar. Acabada la litúrgia religiosa, una processó a l’interior del temple, formada per festers i festeres, capellà i autoritats civils, es dirigeix cap a la foguera, l’encercla i a les nou en punt de la nit li acosten el foc que s’ha pres de la llàntia de Sant Antoni. Tot seguit, tothom que vol participa de l’encesa. S’ha d’intentar ser allí en eixe moment de l’encesa.
Envoltats per la millor arquitectura de la vila gaudireu del color i calor del foc, del fum i el perfum del que es crema i del volteig constant de les campanes. Sereu protagonistes dels moments més emotius de la Festa. La foguera crema fins a les últimes hores del dia 17 i durant totes eixes hores colles d’amics torren embotits i carns en ella. Si podeu, participeu.
CERDÀ
S’afirma que a Cerdà la foguera té els probables inicis en 1612, en cremar una pila de llenya a la porta de la mesquita. És muntada pels festers i nombrosos col·laboradors voluntaris, a partir del dia de la Puríssima, el 8 de desembre. Visiteu la vila on el patró també és sant Antoni Abat. Cremen la foguera el dissabte més a prop de la festivitat del sant, a les 9 de la nit, a la plaça de la Bandera d’Espanya, enfront de l’ajuntament. Li boten foc les autoritats municipals i el rector, acompanyats pel veïnat que vol participar-hi. Com a preludi, a les 20:40 hores, a l’església es canten els gojos a sant Antoni, cerimònia religiosa recomanable de presenciar. Quan el foc ho permet es torren a les brases els diferents tipus de carns i embotits. Participeu i gaudireu més de la festivitat. La festa a Cerdà (331 habitants) té l’encant de la ruralitat del poble menut.
MONTESA
A Montesa, a l’antiguitat ja es feia un gran foc que es va recuperar l’any 1989 per una colla de veïns, després d’uns anys de paralització. Hi ha notícies a principis del segle XX sobre l’encesa de fogueres a les voravies. Actualment, una colla de veïns arrepleguen la llenya i munten la foguera revestint-la finalment amb pinotxa. Al cim posen un cimal de taronger amb fruits, ramatge d’olivera o argelagues. Montesa té el seu foc a la foguera que cremen a la plaça de la Vila el dissabte més a prop del 20 de gener, diada de sant Sebastià, patró de la vila, cap a les 9 de la nit. L’encenen el mateix grup d’amics que l’ha construït i tot el veí que ho desitge. Quan l’escalfor deixa, a les brases torren carns i embotits. Gaudiu del foc de Montesa al bell mig de la interessant arquitectura de la plaça de la Vila.
L’ALCÚDIA DE CRESPINS
A l’Alcúdia de Crespins hi havia antiga tradició de fer fogueres menudes a les voreres dels carrers de La Creu i de sant Onofre, que va evolucionar cap a una sola foguera gran que situaven en una esplanada al final del carrer de sant Onofre, vora les hortes. Amb les característiques i emplaçament actuals (a la part posterior del temple parroquial) la foguera de l’Alcúdia cal datar-la a principis de l’actual segle. Antigament la foguera es muntava amb mobles vells i altres fustes que la gent ja no necessitava. Actualment és plantada per la colla d’obrers de l’Ajuntament que amunteguen podes, diversos tipus de llenya, pins, i finalment és coberta de pinotxa de pi roig, col·locant al vèrtex ramatge de palmera. S’encén el cap de setmana anterior a Sant Onofre (12 de juny), patró de la vila, aproximadament a les 9 de la nit. L’alcalde i la Festera Major de les festes del Crist calen foc a la traca que l’envolta i inicia la cremà. Quan la intensitat del foc ho permet, ja entrada la nit, a les seues brases es torren embotits i carns que són consumits allí mateix, gaudint de l’agradosa calor del foc i les brases.
A les quatre poblacions costerudes el foc és i fa festa, comunitària i popular.
